Educació Visual i Plàstica a Primària: de gener 2013

dissabte, 12 de gener del 2013

ÍNDEX

1.- Introducció
2.- Continguts de la carpeta d'aprenentatge:

- Què he après

3.- Conclusió

Amb aquest blog pretenc fer un recorregut per totes les experiències educatives viscudes durant els quatre mesos que he estat alumna de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica a la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal d’aquesta presentació és evidenciar el procés d’aprenentatge que he desenvolupat a partir de la informació rebuda i la posada en pràctica d’activitats que m’han ajudat a entendre la importància d’aquesta matèria en el sistema educatiu actual.

Lluny d’una perspectiva més tradicional dels continguts conceptuals que necessita un mestre de primària per poder impartir Educació Visual i Plàstica , la matèria ha estat presentada amb una metodologia actual, més propera a les necessitats comunicatives que ens exigeix el sistema educatiu present i la societat en general.

Prenent com a referència els blocs temàtics que s’han impartit durant el quadrimestre, us mostraré quin ha estat el meu procés d’adquisició de coneixements, quines estratègies i procediments he utilitzat per poder portar a terme les activitats, quines metodologies han permès que milloressin les meves capacitats creatives i com l’experiència en general ha contribuït a obrir la meva ment i a entendre que l’art és a tot arreu i que té una gran repercussió en les nostres vides i en el nostre desenvolupament integral.

QUÈ HE APRÈS?

Quan vaig començar a assistir a les classes d’Educació Visual i Plàstica, no tenia una idea concreta de com serien les sessions. Suposava que la professora ens donaria uns continguts conceptuals i procedimentals i unes pautes concretes per elaborar treballs artístics que després poguéssim aplicar a les nostres classes . En certa manera sí que ha estat així, però en comptes de dirigir la nostra tasca amb les activitats que exigeix el Currículum de primària, com ara copiar un model de pintura artística, entre molts altres, ens ha donat les eines necessàries perquè puguem construir el nostre propi coneixement. I aquest coneixement ha estat significatiu en la mesura que no limita el nostre procés creatiu, que ens fa pensar que l’art no és un concepte abstracte que es queda dins de les aules, sinó que domina el nostre entorn a través de moltes manifestacions de caire diferent. Aquesta visió que m’ha aportat l’assignatura m’ha conduit a un canvi de mentalitat que probablement guiarà la metodologia que apliqui a les meves classes a primària.
L’art és un concepte molt complex i subjectiu . És per aquest motiu que necessitem llegir molt sobre el tema, contrastar les opinions, ser crítics davant les perspectives d’alguns autors i formar la nostra pròpia definició d’allò que considerem art. Si bé és cert que hi ha persones que estan especialment capacitades per l’expressió artística i musical, la manera com enfoquem l’educació visual i plàstica a les aules marcarà el desenvolupament personal, acadèmic i social dels nostres alumnes. Els docents tenim una gran responsabilitat pel que fa al grau de motivació i interès que tinguin els nens i nenes a l’hora de “crear”, i això es pot aplicar a totes les àrees que s’imparteixen a primària.

Els alumnes necessiten estar immersos en un espai de confiança i respecte, on puguin expressar els seus sentiments lliurament , on es diverteixin amb les activitats que es fan a classe, on no es limitin les seves habilitats i a on no es sentin contínuament avaluats. Només així aconseguirem potenciar les seves capacitats, i desenvolupar les vocacions que molt sovint desaprofitem per equivocar les nostres estratègies educatives com a docents.

Una de les maneres com podem arribar a aquesta fita és amb els treballs per projectes, que representen un mètode d’innovació metodològica que no contraposa els ensenyaments més tradicionals, sinó que els complementa. La implicació del professorat és essencial en tot el procés, però també ho és la responsabilitat individual i col·lectiva dels alumnes per aconseguir uns objectius comuns. El principi fonamental d’aquesta manera de treballar és que els procediments són més importants que el resultat final, la qual cosa garanteix que els nens i nenes assoleixin un paper clau en el desenvolupament de les activitats i en l’adquisició d’aprenentatges significatius.

En línia amb aquests mètodes més actuals d’ensenyament , els projectes són una manera eficaç d’apropar als alumnes a la realitat social que els envolta. És necessari que els nens i nenes aprenguin què és la cultura visual, que engloba totes les arts visuals i el disseny, les belles arts, la publicitat, els vídeos, les TIC i puguin així comprovar que les manifestacions artístiques són part fonamental de la cultura humana i que ha estat així des de sempre.

Les noves tecnologies aplicades a l’art han desencadenat l’aparició d’ una nova tendència alternativa a l’art convencional que ens acosta més a l’obra artística en la mesura que ens provoca una reacció, ens fa pensar en el seu significat i en les repercussions que pot tenir en la visió del món que ens envolta. Durant la història de la humanitat l’esser humà ha elaborat obres pictòriques , escultòriques i arquitectòniques de gran transcendència, que han reflectit el moment històric en el que els autors es trobaven immersos i que han estat una evidència immortal del desitjos, anhels, pors, necessitats comunicatives i interessos dels autors de l’època.

Posant com a exemple la publicitat o el disseny ara la cultura visual es manifesta també d’acord amb els requeriments de la societat actual: és més funcional, en la mesura que ens transmet un missatge i que ho fa amb la immediatesa que permeten les imatges. Això implica una necessitat d’estímuls constants , però també agilitza la nostra comprensió del missatge. En aquest sentit, l’aplicació d’aquestes tècniques més innovadores a les aules ens permet despertar un interès significatiu en els nostres alumnes: no només poden investigar sobre com les manifestacions artístiques s’han anat modificant amb el pas dels anys, sinó que a més, sent nadius digitals, poden fer-ho amb recursos amb els quals estan molt familiaritzats.

REFLEXIÓ SOBRE ELS TEXTOS LLEGITS A CLASSE

L’àrea d’educació visual i plàstica ha anat modificant el seu nom i continguts al llarg de les diferents reformes educatives que s’han produït. En aquest context tots els docents tenen en compte els aspectes bàsics que formen part del procés d’aprenentatge de l’àrea: els objectius, els continguts, les activitats i els recursos. Si partim de l’educació infantil, es posa especial èmfasi en el desenvolupament gràfic de l’alumne al llarg de tota l’etapa, evitant comportaments que inhibeixin el procés creatiu. Tot i així no s’eludeix la importància que té pels nens i nenes l’adquisició de conceptes i actituds que els ajudin a progressar en el seu procés d’aprenentatge. Durant l’educació primària l’objectiu principal és que els alumnes s’acostin al coneixement dels materials, de les eines i activitats artístiques que tenen relació directe amb l’entorn sociocultural en el qual reben aquest ensenyament. S’insisteix també en el domini de les habilitats i les destreses , i tot això en el marc dels coneixements de tipus conceptuals que cal que el nen o la nena adquireixin al llarg de l’etapa. Si bé l’educació visual i plàstica s’ha centrat tradicionalment en els processos d’expressió artística, la nova societat de la informació en la que ens trobem immersos reclama un plantejament diferent: potenciar les capacitats necessàries per a interactuar amb l’entorn cultural que ens envolta.

Quan el nen comença el seu procés creatiu parteix d’una estructura molt personal amb la qual assimila la realitat que li envolta . Es per aquest motiu que compta amb la possibilitat d’enriquir-se amb les seves pròpies aportacions i allò que li ofereix l’entorn. D’aquesta manera arriba a un equilibri entre l’assimilació i l’acomodació. Tot aquest procés, però, queda interromput o alterat quan l’adult li intenta transmetre un ordre establert , amb formes estereotipades de com ha de dibuixar certes imatges com ara un arbre, o una casa o una muntanya. El nen entra en una dinàmica de repetició de símbols que limita la seva pròpia creació artística.

L’ensenyament de l’art ha d’estat fonamentat en continguts curriculars significatius i rellevants pels alumnes, que representin valors propers a les seves creences i situacions personals. També hem de considerar que l’expressió artística per part dels alumnes durant la primera etapa de la seva educació esdevé un procés espontani que molts cops es veu limitat per la interferència del professor que limita les seves possibilitats expressives. Una obra d’art és l’expressió dels sentiments i és necessari que es pugui contemplar i valorar des dels nostres sentits. León Tolstoi deia que “l’art és la comunicació d’emoció d’un home o un grup a un altre”. Quan aquesta emoció es sincera i profundament sentida pels altres, llavors arriba a tenir un status d’art” .

Pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge de l’EVP hi ha una diferència entre les metodologies tradicionals i les noves tendències educatives que s’estan aplicant a l’actualitat. Ara l’alumne és un subjecte actiu les opinions del qual es tenen en compte per part del professor i de la resta d’alumnes. El docent planteja reptes i activitats que posen a prova no només els coneixements que pugui adquirir l’alumne sinó també els procediments i estratègies que fa servir per poder assolir-los. El nen o la nena, en aquest sentit, i quan l’ensenyament es planteja com un projecte, no es limita a dibuixar sinó que té una actitud crítica davant l’activitat que se li planteja.

Es contemplen dues tendències metodològiques implicades en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’ EVIP . Per una banda existeix un procediment més deductiu i lineal (unitats didàctiques) i per altra banda un altre que es basa en projectes. Es tracta de metodologies que no s’oposen sinó que es complementen i aporten a l’alumne els recursos necessaris per potenciar la tècnica i creació artística.

El Currículum en EVP es concep com una eina conceptual i creativa mediadora entre els alumnes, els professors i les imatges i textos que provenen tant de la realitat escolar com del món exterior. En aquest context, l’atenció es centra en el “saber veure” i “saber fer”, que és la base dels processos d’aprenentatge. El nou àmbit de l’educació artística és la cultura visual, que inclou totes les arts visuals i el disseny, les belles arts, la publicitat, els vídeos, les TIC, entre d’altres. Es posa especial èmfasi en que l’educació artística està lligada a motius socials: la majoria d’artistes reflecteixen en les seves creacions diverses qüestions socials que els preocupen o sobre les quals volen ser crítics. La nostra identitat es reflecteix amb la manera com ens representem a nosaltres mateixos visualment. Quan aprenem a través de les noves tecnologies, el nostre pensament sobre el món es transforma. Els mestres porten als seus alumnes més enllà de la producció tradicional.

Hi ha hagut nombroses definicions de l’art. Pel que fa a l’àmbit educatiu, el Currículum s’ha dissenyat en funció de les necessitats educatives que cada centre tenia pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge de l’educació visual i plàstica. Fins i tot pel que fa als professionals que imparteixen la matèria s’ha arribat a plantejar quins eren els més idonis, depenent dels objectius propis del centre. Des del meu punt de vista, l’art ha de servir als alumnes per apropar-se al món, no s’ha de veure com un concepte abstracte sinó real, que existeix de manera evident en el nostre entorn més proper. Una de les funcions fonamentals de l’art és sentir que es tracta d’una experiència humana. L’artista crea la seva obra perquè pugui ser contemplada per altres individus, i així activar la nostra sensibilitat, fer despertar els nostres sentits. I no es limita a l’expressió artística, sinó que té un rerefons que ens permet conèixer l’entorn sociocultural en el qual es trobava l’autor, els seus valors i en alguns casos una actitud crítica envers situacions injustes.

Els objectius d’aprenentatge de l’EVP es fonamenten en conèixer les qualitats de les imatges, entendre el món que ens envolta , les nostres creences, actituds, valors i imaginació. Un altre objectiu es basa en percebre quin és el nostre coneixement sobre les imatges i com interactuen amb altres llenguatges. Es important, a més, relacionar quines teories sobre l’educació artística s’estan aplicant en funció del coneixement d’autors i moviments artístics.

L’EVP ha de ser una matèria que desenvolupi el pensament visual i creatiu. Es necessari que l’alumne mostri una predisposició positiva per sentir i experimentar el món que li envolta i així descobrir i aplicar les seves capacitats artístiques i expressives. L’ EVP es un àrea tan important com les altres i els seus continguts s’han d’organitzar i avaluar-se de la mateixa manera que es fa amb les altres matèries. Tot i que hi hagi alumnes que destaquin més en EVP no hem de deixar de banda aquells que no mostrin tantes capacitats artístiques. L’educació artística no ha de consistir només en copiar imatges, sinó que s’han de potenciar i valorar els esforços creatius per part dels alumnes. Es tracta a més d’una matèria que requereix una visió més ampla de la realitat artística del moment actual.

El rol del professor d’EVP ha de ser el d’ algú que dinamitzi el procés d’aprenentatge dels seus alumnes, que sigui conscient de les seves necessitats en funció del grau del procés maduratiu en el qual es trobin. A més, cal que sigui algú que pugui percebre els elements significatius que existeixen a l’entorn: els esdeveniments culturals, socials , artístics, tecnològics i que tingui una bona predisposició per a treballar en equip amb professors d’altres matèries, de cara al tractament interdisciplinari de la matèria. Per últim, el docent d’ EVP ha de ser un professional que valori i avaluï les creacions dels seus alumnes amb rigor, argumentant amb objectivitat els motius pels quals pot alabar o rebutjar determinades creacions. El docent té un paper mediador, ja que investiga i és crític respecte a la cultura visual. Té una audiència activa i juntament amb els alumnes són partícips en el procés d’elaboració d’experiències. També ha de ser conscient de quins temes interessen als alumnes per a poder mantenir el seu interès.

LA RECERCA DE PUNTS I LÍNIES AL NOSTRE VOLTANT

La recerca de punts i de línies al nostre voltant va ser una experiència que em va permetre elaborar la meva composició abstracta a classe. Partint de la base que tot allò que ens envolta està estructurat amb aquests elements bàsics del llenguatge visual, la mida, els colors i la forma que els donem determinarà el missatge que transmet la nostra creació artística. Ara he après que la disposició del punt i la línia a una làmina pot donar una sensació de més o menys profunditat al dibuix i que evidencien trets de la nostra personalitat , a més de ser un recurs visual per expressar les nostres emocions i sentiments.

Les línies horitzontals expressen una certa harmonia en la composició, a més de transmetre sensacions de tranquil·litat. En cas que les línies siguin verticals, l’efecte que produeix és de fermesa, d’una força que es vol imposar davant d’altres elements de la composició. Les línies corbes expressen moviment, dinamisme.

Es tracta doncs de dos instruments que poden adoptar formes tan diverses com la nostra imaginació ens permeti. Si indaguem l´ús d’aquest recurs per part d’artistes reconeguts podem observar, que en obres arquitectòniques modernistes com La Casa Batlló Gaudí va aconseguir una composició única i innovadora combinant aquests dos elements de forma extraordinària. Per altra banda, també he volgut incloure una de les obres de Kandinski, que és un autor que sempre m'ha atret per la seva capacitat de combinar colors i formes diverses de manera que involucra l'espectador en el seu procés creatiu.

Casa Batlló (Gaudí) a Barcelona

Composició VII ( Kandinski)

Una de les propostes que van sorgir per aprofundir més en la utilització del punt i la ratlla en les manifestacions artístiques va ser el festival Punto y raya junior, que, en línia amb les edicions per a adults, convida als nens i nenes a desenvolupar la seva creativitat i a conèixer les múltiples aplicacions que tenen aquests elements en les diferents manifestacions artístiques. Es tracta que els participants utilitzin la seva imaginació per crear un tipus d’art abstracte, que no figuratiu, amb enfocaments transversals que englobin altres àrees com ara la música o la ciència. I tot això es fa amb procediments com ara les actuacions en directe, la fotografia, les activitats lúdiques, entre d’altres.

Des del meu punt de vista, el Punto y raya junior és un espai de comunicació que evidencia la capacitat creadora que tenen les persones durant la seva infantesa i actua com una plataforma de llançament internacional, ja que les produccions són conegudes per participants i jurats d’altres països.

Un dels aspectes més curiosos que vaig trobar sobre el festival va ser una activitat que formava part del programa i que es basava en un concurs de fotografia i audiovisual per a nens. Aquesta activitat s’assemblava molt a la que se’ns va proposar a classe: buscar punts i ratlles al nostre entorn i a la natura. En aquest cas s’havia de fer un curtmetratge, cosa que nosaltres vam substituir per fotografies. Un dels aspectes positius que he tret d’aquesta experiència ha estat el fet que ara em fixo més en tot allò que m’envolta. És com si abans d’aquesta activitat les coses haguessin passat desapercebudes per mi i ara m’hagués tornat més receptiva. Aquest és potser el principal objectiu de l’art: despertar les nostres consciències sobre la riquesa que hi ha al nostre voltant. Ara entenc perquè hi ha persones amb sensibilitat artística que són capaces de veure molt més enllà del que jo veig. L’avantatge que tinc és que si continuo educant aquesta sensibilitat puc arribar a entendre molts aspectes sobre l’art que ara em queden una mica llunyans.

Voldria esmentar un projecte que estic portant a terme a la meva escola i que té certa relació amb les possibilitats de treballar diferents disciplines de manera conjunta i així potenciar les capacitats creadores dels nostres alumnes: es tracta d’un concurs de cançons que es basa en canviar la lletra d’una cançó famosa i adaptar-la al grup classe, de manera que puguin parlar de temes relacionats amb l’escola, els amics, les emocions, els sentiments, els desitjos etc . Un cop la lletra és modificada, es grava un vídeo amb l’actuació de la classe, que inclou una coreografia que ha estat creada per ells mateixos. Dins d’aquesta activitat “narrativa” i musical s’ha de fer una presentació del grup en forma de caràtula de CD, la qual cosa comporta que els alumnes han de representar de manera abstracta en una làmina com és el seu grup musical, quines formes i colors els identifiquen i quina posició ocupa el nom del grup en el conjunt de la composició.

Aquestes són les dues làmines que vam triar com més representatives de les classes de 6è:

REFLEXIÓ SOBRE ELS PUNTS I LES LÍNIES

Quan la Virginia ens va proposar que féssim fotos de línies i punts que trobéssim pel nostre voltant no sabia ben bé per on havia de començar. Tenia la sensació de no saber si el que estava fotografiant era exactament el que ella ens estava demanant. Tot i així em vaig deixar portar per la intuïció i a mesura que anava caminant pel carrer me n’adonava que estem totalment envoltats de punts i de línies. Vaig captar moltes imatges de l’exterior, i també de l’interior de casa. Pels que fa a les que vaig fer al carrer, vaig trobar línies en els bancs de fusta, les línies continues de les carreteres, estructures de pedra al terra dels parcs, estructures de ciment als edificis, fanals, finestres, portes, baranes, entre moltes altres. Pel que fa als punts: les senyals de trànsit, les rodes dels cotxes, les aixetes de les fonts, les llums del carrers, rellotges, logotips de botigues, etc.

Tot aquest procés de recerca, que sembla fàcil però requereix molta observació, em va portar a pensar que no som gaire conscients de tot allò que ens envolta. Crec que el disseny del mobiliari urbà, de les senyals de trànsit, dels edificis, etc està elaborat amb una forma tan bàsica com és un punt o una línia, però en base a unes intencions estètiques i funcionals que busquen l’harmonia del paisatge.

I aquests punts i línies que també existeixen a la natura, ja que els podem trobar en una branca o en una flor, representen les formes bàsiques d’expressió amb les que els nens comencen a expressar-se artísticament. Encara recordo com quan feia BUP ens van demanar que féssim un dibuix utilitzant la tècnica del puntillisme. Va ser un descobriment molt agradable per mi, i els resultats van ser molt millors dels que esperava. Respecte a la línia, aquests dies que hem estat fent dibuixos abstractes a classe, m’he decantat per fer moltes línies corbes, ja que és la primera forma d’expressió que m’ha sorgit quan he deixat anar la imaginació.

En definitiva, crec que ha estat una experiència positiva i que no has de tenir una especial sensibilitat artística per descobrir la riquesa estètica que hi ha al nostre voltant. Tot i així, sóc conscient que encara necessito entendre perquè les manifestacions artístiques, les construccions arquitectòniques entre d’altres, es representen d’una manera i no d’una altra: quins són els motius pels quals es decideix que es faran així i no d’una altra forma. M’agradaria incloure en aquesta reflexió algunes imatges més de punts i línies que vaig fotografiar al carrer i a casa:

LA COMPOSICIÓ

La definició de composició és “la distribució en l’espai dels elements que formen part de l’obra d’art”. En aquest sentit podríem dir que si volem que una creació artística sigui considerada “una composició” hem de tenir presents els elements del llenguatge visual: les taques, els colors, les línies, les textures...

Es tracta fonamentalment que existeixi un cert “equilibri” en allò que s’ha creat. La mida o el color dels objectes en una composició poden determinar quins aspectes volem destacar per sobre d’altres. És convenient saber que hi ha colors que fan que la imatge tingui més o menys profunditat. Les textures també donaran un punt de personalitat a la nostra composició.

En aquest sentit, és important que els nostres alumnes coneguin els conceptes per analitzar no només les seves pròpies creacions sinó també les d’artistes més o menys reconeguts. Tota composició és una aproximació a la realitat, i conté un missatge que cal desxifrar a partir d’aquests coneixements. En la mesura que els nens i nenes interactuïn amb les imatges visuals seran capaços d’entendre el seu significat i de valorar el procés de creació, apart de generar un sentit crític envers les manifestacions artístiques que observen.

Un bon recurs a l’hora d’analitzar els components de la composició és fer-los anar a museus o exposicions. El contacte amb aquests espais els permet desenvolupar la seva capacitat per identificar i descobrir les característiques més evidents de les diferents obres plàstiques i en conseqüència expressar idees i sentiments que aquestes els susciten. Amb aquest criteri podran comprovar quines són les seves pròpies capacitats de creació i utilitzaran la representació plàstica per expressar les seves vivències i percebre així que és una eina útil pel seu desenvolupament integral.

LES TEXTURES

Una des les activitats que vaig gaudir més durant les sessions d’Educació Visual i Plàstica va ser treballar amb diferents textures. Si els nostres companys i jo vam sentir que estàvem immersos en una activitat lúdica, espontània, abstracta, sense cap tipus de condicionants, segurament els nostres alumnes podran experimentar sensacions semblants, o fins i tot més intenses durant el procés. Aquest és el principal motiu pel qual hem de potenciar aquest tipus d’activitats. En el meu cas, vaig seguir les pautes que ens havien aconsellat i vaig portar diaris, revistes, temperes, aquarel·les, retoladors, colors, llapis, ceres i alguns altres. Ara veig que les possibilitats pel que fa als materials són més extenses, i que fins i tot , si ens plantegéssim una proposta didàctica per fer amb una classe de primària els podríem suggerir que portessin materials de la natura, com ara pedres, fulles, terra , branques, pètals de flors etc . L’escola, per altra banda, també podria proporcionar llana, corda, filferro, fusta i altres materials que siguin econòmics i de fàcil adquisició.

Com que es tracta d’una activitat orientada a experimentar amb els sentits, seria interessant que tots els nens i nenes poguessin tocar els materials i expressar quines emocions els inspiren, de quina manera els col·locarien en una làmina i amb quina intencionalitat, quin missatge voldrien transmetre amb la combinació de colors, textures i formes. Un cop més els procediments tindrien més rellevància que no pas el resultat final.

Una altra proposta interessant seria que els alumnes descobrissin quantes textures existeixen a diferents indrets de l’escola. Amb l’ajuda de cartolines apropiadament tallades podrien fer enquadraments d’espais on apareguessin diferents tipus de textures. L’enquadrament permet tenir una visió molt més específica d’allò que volen observar. Un cop localitzats els espais amb diferents textures, podrien fotografiar-los i després s’introduirien les imatges a l’ordinador perquè els alumnes poguessin observar les seves característiques d’una manera més precisa.

REFLEXIÓ SOBRE LES TEXTURES

Aquests darrers dies hem estat experimentant a la classe de plàstica. La Virginia ens va proposar que dibuixéssim i pintéssim sobre un suport de paper blanc o marró. En principi es tractava d’una creació abstracta, més que figurativa, en la qual deixéssim anar la nostra imaginació i els nostres sentits. Ens vam posar en la pell dels nostres futurs alumnes, que, lluny d’ estar sotmesos a tècniques artístiques concretes i més limitadores, es deixen portar per l’ instint i reflecteixen així una notable capacitat creadora en les seves manifestacions artístiques.

Quan vam començar l’activitat tenia molts dubtes de com portar-la a terme: potser és resultat de la necessitat que tots tenim de fer allò que se’ns està demanant de la manera com se’ns està demanant. Però el fet és que en aquest cas, partíem d’una llibertat absoluta en les nostres creacions, la qual cosa em va fer entendre que l’art és precisament això: una manifestació humana que no pot estar predeterminada per unes condicions concretes. L’ambient general de la classe i també la música de fons, que sens dubte està lligat al procés creatiu, va afavorir que poguéssim expressar-nos artísticament i així sorprendre’ns positivament també amb allò que estaven fent els nostres companys.

Durant aquests dies vaig fer varies composicions: una gran, en paper marró i dues altres més petites en paper blanc. Degut al color de base del paper, els efectes visuals han estat força diferents. Quan vaig acabar la primera composició en paper marró em va donar la impressió que, tot i que havia fet servir colors molt variats i vius, uns en contacte amb d’altres, el resultat visual va ser el d’una creació austera, sòbria, que denotava un cert punt de tristesa. Com que aquest no era precisament el sentit que havia volgut donar al meu dibuix, vaig optar pel paper blanc, en format més petit. Potser pel fet que tens menys espai per dibuixar, les teves idees estan més concentrades i les intencions artístiques es fan més evidents.

El pas següent va ser, un cop acabades les làmines, el d’enquadrar certes parts de les nostres creacions, de manera que poguéssim percebre amb més detall quines sensacions ens causava i raonar així perquè havíem utilitzat certs materials i eines i no d’altres. A continuació mostraré les fotos que he fet dels enquadraments de tres làmines diferents i a quines conclusions he arribat després d’analitzar-les.

Sobre un fons marró, la tempera blava crea un efecte il·luminador , alegre, que contrasta amb la sobrietat del marró. La forma corba blava traçada d’una manera poc precisa, em fa pensar en un riu que segueix el seu curs natural, salvatge, i que és determinant dins d’un paisatge envoltat de diferent orografies, com ara terrenys muntanyosos o agrestes. El riu deixa al seu pas petits basals d’aigua que s’escampen pels seus voltants.

El blanc creat amb ceres em fa pensar en una imatge que té un moviment suau, pausat, com la caiguda de la neu sobre el cim d’una muntanya. Els elements de la natura, com ara les pedres, pintades amb un marró fosc, són més estàtics, perquè volen evidenciar la seva permanència davant els aspectes canviants de la natura.

Tot i que el blau ens inspira pau, quan forma part de formes més punxegudes i és emmarcat per una vermell intens, em fa pensar en la impredictibilitat del moviment i de les seves conseqüències, que poden arribar a ser devastadores a la natura. El marró intens de la part superior crea una textura de profunditat que evoca l’arribada d’una tempesta que amenaça l’entorn. Es tracta d’una imatge que ens transmet una certa tensió.

Els diferents elements de la natura es combinen entre ells per mostrar equilibri, dins del caos (línees fines i corbes que es sobreposen sobre el paisatge). La textura creada per les ceres de diferents colors mostren la quietud dels paisatges: les muntanyes (en un marró fosc); la neu sobre el terreny (blanc), les flors (el rosa) i els arbres (el verd) .

En aquest cas la composició s’ha fet sobre un paper blanc, la qual cosa permet que la tonalitat dels diferents colors utilitzats destaqui més. Les temperes vermelles i blaves creen un efecte de profunditat. És la part que he volgut evidenciar més: la rodona vermella grossa és el sol, el foc que envaeix tot el voltant. El seus efectes s’escampen, en forma de petits cercles de color vermell i blau fosc. Però hi ha un element que lluita contra aquests efectes: la línia corba blava , que sembla allunyar-se d’aquest caos i que ens inspira un cert sentiment d’harmonia.

La composició presenta, a la part esquerra, una pinzellada gruixuda de pintura vermella que per la seva irregularitat sembla ser rugosa, en contrast amb les formes lineals i circulars que tenen un aspecte més suau. Aquesta imatge ens inspira una certa agressivitat en el moviment. Es com si els elements de la natura s’haguessin revelat contra el sol, contra el foc que ho crema tot i ara intentessin apagar-lo amb una onada devastadora. Aquest sol d’abans ha perdut el seu caràcter dominador: ha passat de tenir una textura vermella intensa a ser d’un traç molt més lleuger i d’un color més suau.

Aquesta textura, aconseguida superposant paper “pinocho” de diferents colors, em transmet la sensació d’estar observant un paisatge en continu moviment, que va canviant la seva tonalitat en funció del moment del dia. El vermell destaca sobre els altres, creant un aspecte de proximitat.

Educació Visual i Plàstica a Primària