REFLEXIÓ SOBRE ELS TEXTOS LLEGITS A CLASSE

L’àrea d’educació visual i plàstica ha anat modificant el seu nom i continguts al llarg de les diferents reformes educatives que s’han produït. En aquest context tots els docents tenen en compte els aspectes bàsics que formen part del procés d’aprenentatge de l’àrea: els objectius, els continguts, les activitats i els recursos. Si partim de l’educació infantil, es posa especial èmfasi en el desenvolupament gràfic de l’alumne al llarg de tota l’etapa, evitant comportaments que inhibeixin el procés creatiu. Tot i així no s’eludeix la importància que té pels nens i nenes l’adquisició de conceptes i actituds que els ajudin a progressar en el seu procés d’aprenentatge. Durant l’educació primària l’objectiu principal és que els alumnes s’acostin al coneixement dels materials, de les eines i activitats artístiques que tenen relació directe amb l’entorn sociocultural en el qual reben aquest ensenyament. S’insisteix també en el domini de les habilitats i les destreses , i tot això en el marc dels coneixements de tipus conceptuals que cal que el nen o la nena adquireixin al llarg de l’etapa. Si bé l’educació visual i plàstica s’ha centrat tradicionalment en els processos d’expressió artística, la nova societat de la informació en la que ens trobem immersos reclama un plantejament diferent: potenciar les capacitats necessàries per a interactuar amb l’entorn cultural que ens envolta.

Quan el nen comença el seu procés creatiu parteix d’una estructura molt personal amb la qual  assimila la realitat que li envolta . Es per aquest motiu que compta amb la possibilitat d’enriquir-se amb les seves pròpies aportacions i allò que li ofereix l’entorn. D’aquesta manera arriba a un equilibri entre l’assimilació i l’acomodació. Tot aquest procés, però, queda interromput o alterat quan l’adult li intenta transmetre un ordre establert , amb formes estereotipades de com ha de dibuixar certes imatges com ara un arbre, o una casa o una muntanya. El nen entra en una dinàmica de repetició de símbols que limita la seva pròpia creació artística.

L’ensenyament de l’art ha d’estat fonamentat en continguts curriculars significatius i rellevants pels alumnes, que representin valors propers a les seves creences i situacions personals. També hem de considerar que l’expressió artística per part dels alumnes durant la primera etapa de la seva educació esdevé un procés espontani que molts cops es veu limitat per la interferència del professor que limita les seves possibilitats expressives. Una obra d’art és l’expressió dels sentiments i és necessari que es pugui contemplar i valorar des dels nostres sentits. León Tolstoi deia que “l’art és la comunicació d’emoció d’un home o un grup a un altre”. Quan aquesta emoció es sincera i profundament sentida pels altres, llavors arriba a tenir un status d’art” .

Pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge de l’EVP hi  ha una diferència entre les metodologies tradicionals i les noves tendències educatives que s’estan aplicant a l’actualitat. Ara l’alumne és un subjecte actiu les opinions del qual es tenen en compte per part del professor i de la resta d’alumnes. El docent planteja reptes i activitats que posen a prova no només els coneixements que pugui adquirir l’alumne sinó també els procediments i estratègies que  fa servir per poder assolir-los.  El nen o la nena, en aquest sentit, i quan l’ensenyament es planteja com un projecte, no es limita a dibuixar sinó que té una actitud crítica davant l’activitat que se li planteja.

Es contemplen dues tendències metodològiques implicades en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’ EVIP . Per una banda existeix un procediment més  deductiu i lineal (unitats didàctiques) i per altra banda un altre que es basa en projectes. Es tracta de metodologies que no s’oposen sinó que es complementen i aporten a l’alumne els recursos necessaris per potenciar la tècnica i creació artística.

El Currículum en EVP es concep com una eina conceptual i creativa mediadora entre els alumnes, els professors i les imatges i textos que provenen tant de la realitat escolar com del món exterior. En aquest context, l’atenció es centra en el “saber veure” i  “saber fer”, que és la base dels processos d’aprenentatge. El nou àmbit de l’educació artística és la cultura visual, que inclou totes les arts visuals i el disseny, les belles arts, la publicitat, els vídeos, les TIC, entre d’altres. Es posa especial èmfasi en que l’educació artística està lligada a motius socials: la majoria d’artistes reflecteixen en les seves creacions diverses qüestions socials que els preocupen o sobre les quals volen ser crítics. La nostra identitat es reflecteix amb la manera com ens representem a nosaltres mateixos visualment. Quan aprenem a través de les noves tecnologies, el nostre pensament sobre el món es transforma. Els mestres porten als seus alumnes més enllà de la producció tradicional.

Hi ha hagut nombroses definicions de l’art. Pel que fa a l’àmbit educatiu, el Currículum s’ha dissenyat en funció de les necessitats educatives que cada centre tenia pel que fa a l’ensenyament i aprenentatge de l’educació visual i plàstica. Fins i tot pel que fa als professionals que imparteixen la matèria s’ha arribat a plantejar quins eren els més idonis, depenent dels objectius propis del centre. Des del meu punt de vista, l’art ha de servir als alumnes per apropar-se al món, no s’ha de veure com un concepte abstracte sinó real, que existeix de manera evident en el nostre entorn més proper. Una de les funcions fonamentals de l’art és sentir que es tracta d’una experiència humana. L’artista crea la seva obra perquè pugui ser contemplada per altres individus, i així activar la nostra sensibilitat, fer despertar els nostres sentits. I no es limita a l’expressió artística, sinó que té un rerefons que ens permet conèixer l’entorn sociocultural en el qual es trobava l’autor, els seus valors i en alguns casos  una actitud crítica envers situacions injustes.

Els objectius d’aprenentatge de l’EVP es fonamenten en conèixer les qualitats de les imatges, entendre el món que ens envolta , les nostres creences, actituds, valors i imaginació. Un altre objectiu es basa en percebre quin és el nostre coneixement sobre les imatges i com interactuen amb altres llenguatges. Es important, a més, relacionar quines teories sobre l’educació artística s’estan aplicant en funció del coneixement d’autors i moviments artístics.

L’EVP ha de ser una matèria que desenvolupi el pensament visual i creatiu. Es necessari que l’alumne mostri una predisposició positiva per sentir i experimentar el món que li envolta i així descobrir i aplicar les seves capacitats artístiques i expressives. L’ EVP es un àrea tan important com les altres i els seus continguts s’han d’organitzar i avaluar-se de la mateixa manera que es fa amb les altres matèries. Tot i que hi hagi alumnes que destaquin més en EVP no hem de deixar de banda aquells que no mostrin tantes capacitats artístiques. L’educació artística no ha de consistir només en copiar imatges, sinó que s’han de potenciar i valorar els esforços creatius per part dels alumnes. Es tracta a més d’una matèria que requereix una visió més ampla de la realitat artística del moment actual.

El rol del professor d’EVP ha de ser el d’ algú que dinamitzi el procés d’aprenentatge dels seus alumnes, que sigui conscient de les seves necessitats en funció del grau del procés maduratiu en el qual es trobin. A més, cal que sigui algú que pugui percebre els elements significatius que existeixen a l’entorn: els esdeveniments culturals, socials , artístics, tecnològics i que tingui una bona predisposició per a treballar en equip amb professors d’altres matèries, de cara al tractament interdisciplinari de la matèria. Per últim, el docent d’ EVP ha de ser un professional que valori i avaluï les creacions dels seus alumnes amb rigor, argumentant amb objectivitat els motius pels quals pot alabar o rebutjar determinades creacions. El docent té un paper mediador, ja que investiga i és crític respecte a la cultura visual. Té una audiència activa i juntament amb els alumnes són partícips en el procés d’elaboració d’experiències.  També ha de ser conscient de quins temes interessen als alumnes per a poder mantenir el seu interès.