En els projectes educatius de centre s’està començant a prioritzar la
importància de l’educació emocional dels nostres alumnes. No es tracta d’un
aspecte que estigui desvinculat dels aprenentatges tradicionals, sinó que està
estretament connectat, en la mesura que els nens i nenes potencien millor les
seves capacitats intel·lectuals, habilitats i actituds quan la part emocional es
té en compte per part dels docents.
Si parlem d’Educació Visual i plàstica aquesta pràctica educativa de
l’educació emocional es fa encara més necessària si considerem que l’expressió,
la creació i la comunicació són aspectes fonamentals que es desenvolupen en
aquesta àrea.
Quan els nens i nenes descobreixen els fets artístics, l’educació emocional
pot contribuir a que tinguin una actitud reflexiva i crítica envers aquestes
manifestacions: que coneguin, que observin, que analitzin, que interpretin. L’art
està relacionat amb l’entorn cultural i com que la major part de la informació
que reben és en suport visual, els alumnes tenen la oportunitat de reflexionar
sobre allò que estan observant, quins sentiments, quins valors, quines
reaccions els susciten.
Amb aquesta concepció s’aconsegueix que l’alumnat desenvolupi els seus
sentits, que adquireixi una percepció més concisa dels objectes i de les
experiències de l’entorn. S’ha de possibilitar que els nens i nenes puguin percebre
la bellesa, i no només en les obres artístiques, sinó també en el seu voltant. La
importància de l’educació emocional en les pràctiques artístiques radica en el
fet que permet l’expressió espontània dels pensaments i emocions i possibilita
la reconstrucció de les seves experiències. Representa doncs un aspecte essencial en el seu desenvolupament
personal i emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada