L'AVANTPROJECTE LOMCE: HARD TIMES FOR EDUCATION

Recordant el títol d’una novel·la de Charles Dickens “Hard times” jo afegiria que és un moment difícil en la nostra societat, però especialment pel que fa a l’educació, que està sent maltractada i usurpada pel poder polític. Quan les decisions sobre el futur d’un país es deixen en mans de gent inexperta correm el risc de convertir-nos en un país sense educació, on es sacrifiquen els pilars més importants de la societat i es considera que certes matèries no són essencials en la formació dels nostres nens i nenes. Amb l’avantprojecte LOMCE, Wert està evidenciant el que tots ja sabíem: la precària formació cultural i artística de la classe política els condueix a ignorar la rellevància que té l’educació artística en la formació integral de la persona i en el desenvolupament de  la nostra societat.

L’actitud que estan tenint els nostres governants no fa més que incidir sobre el tractament discriminatori que des de fa un temps estan rebent les matèries d’educació visual i plàstica i la música. De fet, des que jo era petita, els meus pares donaven més importància al fet que jo m’esforcés més en les àrees instrumentals: matemàtiques i llengües que en Plàstica i Música. Consideraven que aquestes últimes no eres determinants en el meu procés d’aprenentatge.

En aquests temps de crisi de valors culturals que vivim, comptem amb una possibilitat única de reivindicar les nostres posicions pel que fa a situacions que ens afectaran en el nostre futur professional. La iniciativa de crear un grup a Facebook i a Twitter per fer sentir les nostres veus va ser, sens dubte, una manera de demostrar , que si no tenim poder de decisió pel que fa a les lleis educatives, sí que tenim el poder d’expressar-nos lliurament. Potser és això el que fa més por als polítics: que siguem capaços de protestar contra les mesures que s’han imposat i que aquesta reivindicació tingui una gran repercussió social. És paradigmàtic , a més, que les noves tecnologies, que tant de protagonisme tenen en la difusió de les manifestacions artístiques, siguin també un mitjà eficaç per difondre el missatge.

Reflexió sobre Texture’s sprawl

Les polítiques educatives encapçalades pel ministre Wert estan posant en perill les àrees d’Educació Visual i Plàstica i Música tant a l’etapa d’educació primària com a secundària i Batxillerat. En aquest context hi ha col·lectius que s’han mobilitzat fent servir les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook per fer visible i compartir les seves inquietuds i denunciar el tracte discriminatori que estan rebent aquestes matèries considerades pel govern com “no prioritàries”.

Una d’aquestes iniciatives s’ha anomenat “+artísticas” . La Virginia ens va demanar que participéssim en aquest grup a través de les dues xarxes socials. L’objectiu principal era que coneguéssim quines eren les propostes d’un col·lectiu de docents d’Educació Visual i Plàstica que reivindiquen la rellevància que té l’Educació Plàstica per al desenvolupament integral dels nostres alumnes. A més, si el hashtag @+artísticas a Twitter arribava a tenir un nombre considerable de seguidors podria arribar a convertir-se en un “trending topic” , la qual cosa afavoriria una major difusió del missatge.

Pel que fa a la nostra aportació com a alumnes de la Universitat de Barcelona, havíem de retallar parts de les làmines que havíem creat a classe i enganxar-les a cartells que contenien l’adreça de +artísticas. Un cop tinguéssim els cartells elaborats havíem d’enganxar-los per tot el Campus Universitari, de manera que el missatge d’aquest col·lectiu arribés al major nombre de persones. En el meu cas, com que no vaig poder fer-ho a la Universitat, vaig optar per enganxar els cartells a la meva escola, a la sala de professors, a la biblioteca i a les aules de primària i secundària.

En primer lloc, he de dir que vaig haver de demanar permís a la directora per poder penjar els cartells, ja que volia saber abans de què tractava . Quan li vaig dir que era una proposta per defensar els drets de mestres, professors i alumnes pel que fa a l’educació artística com a contingut curricular, li va semblar una bona idea. Vaig aprofitar doncs les meves hores lliures per anar de classe en classe i així poder animar a companys i alumnes a entrar a Facebook i Twitter i fer una ullada a les entrades que feia la gent tant a una xarxa social com a l’altra.

La reacció que van tenir tant els companys com els alumnes va ser diversa. Alguns  mestres i professors es van mostrar preocupats per la situació, ja que si aquestes àrees desapareguessin, potser s’hauria de prescindir d’alguns especialistes a l’escola. Pel que fa als alumnes, tant de primària com de secundària, van dir que la Plàstica i la Música són dues matèries que els agrada, perquè desperten la seva creativitat i els ajuda a relaxar-se i a no sentir-se pressionats per les qualificacions com amb d’altres matèries. A més van comentar que no sabien que hi havia aquesta possibilitat que les matèries desapareguessin de primària i secundària i fins i tot els Batxillerats artístic i musical.

En el meu cas, quan vaig començar a penjar els cartells i explicar la iniciativa, no estava gaire segura si tindria la repercussió que tots esperàvem, si se sentirien suficientment motivats com per consultar les xarxes socials i fins i tot afegir algun comentari si volien. A l’endemà, alguns alumnes de secundària em van dir que havien consultat Facebook i en alguns casos Twitter amb els seus pares i que havien mirat alguns comentaris i vídeos i ara entenien millor de què tractava tot aquest tema.

Crec que hem d’agrair l’existència de les xarxes socials que ens permeten fer una difusió més àmplia d’aquest tipus de  reivindicacions. Tot i que els governs intentin boicotejar les nostres possibilitats d’ensenyar i aprendre art i música, ningú no ens podrà treure la paraula, que és llibertat d’expressió.

No puc concebre com és possible que s’apliquin lleis tan bel·ligerants sense tenir en compte les conseqüències que se’n poden derivar en l’educació dels nostres alumnes. El senyor Wert no és conscient que l’ensenyament de les arts plàstiques i de la música afavoreixen el desenvolupament de la sensibilitat, la creació i la comprensió de tot allò que ens envolta. Així mateix, potencien la existència d’espais de socialització on els alumnes poden enriquir les seves relacions personals i mostrar un pensament reflexiu i crític.

Es potser això el que més molesta al Sr. Wert: el fet que tinguem una societat capaç de lluitar per defensar els nostres drets, que no són altres que permetre als mestres d’EVP i els de música fer la seva feina i als estudiants rebre una formació essencial com a ciutadans d’aquest país. Com està passant a altres àmbits com la ciència, aquells que tenen una veritable vocació artística i/o musical acabaran marxant a altres països per estudiar o perquè necessitaran que  algú els ajudi a desenvolupar-se professionalment. En conseqüència, nosaltres perdrem grans artistes i grans músics perquè el Sr. Wert haurà considerat que són àrees “no prioritàries”.