PAPER DEL MESTRE D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Hem de tenir en compte que la professió de mestre és vocacional, o si més no,  ho hauria de ser. Per què? Doncs perquè passes sis hores al dia amb uns alumnes que adquiriran (o no) uns coneixements, unes habilitats i unes actituds com a resultat de la  teva tasca. En aquest sentit, la implicació que hem de tenir en la nostra feina és màxima, en la mesura que som responsables, no només de la seva formació acadèmica, sinó també social, personal i emocional. Has de sentir que els teus alumnes són part del teu projecte professional i que la consecució d’objectius estarà en funció dels teus criteris personals de què és l’ensenyament-aprenentatge.

Pel que fa al mestre d’Educació Visual i Plàstica, crec que ha de ser una persona que transmeti la seva estimació per l’art i que utilitzi els recursos necessaris per potenciar les habilitats i destreses dels seus alumnes pel que fa a les produccions artístiques. A més, ha de portar a terme activitats que estiguin a l’abast de tot l’alumnat, tenint en  compte tant aquells nens i nenes que mostren habilitats especials per la creació artística com aquells que requereixen una atenció especial en el seu aprenentatge.

El mestre ha de generar uns espais d’experimentació on s’utilitzin materials diversos que els alumnes puguin manipular per conèixer les seves característiques. Els projectes que es portin a terme durant les classes seran efectius en la mesura que siguin significatius pels alumnes, que s’acostin a la seva realitat i que siguin del seu interès.

També és important que el coneixement de l’art surti de les aules i que els nens i nenes visitin museus i exposicions. D’aquesta manera es potencien les seves possibilitats d’observació i valoració de l’obra pictòrica. Avui dia es realitzen nombroses activitats als museus destinades als nens de primària i són experiències que de ben segur tindran conseqüències molt positives en el seu aprenentatge.

Com que ara les propostes pedagògiques estan molt orientades al treball interdisciplinari, l’Educació Visual i Plàstica és un bon referent per poder treballar altres àrees com ara anglès o música. Com a exemple, es podria portar a terme un projecte de creació d’un còmic en anglès, o bé la gravació d’un vídeo musical en anglès on es fessin servir les TIC com a recurs visual, o bé demanar als alumnes que relacionin la música que estan sentint amb el color i les formes que els inspiren.

En aquest context les metodologies desenvolupades haurien de potenciar el treball cooperatiu, com a forma de fer partícips als nens en el seus procés d’aprenentatge, ser conscients de la seva responsabilitat en la consecució d’objectius i adquirir uns bons hàbits de treball.

A més a més, el mestre d’Educació Visual i Plàstica ha de contribuir amb les seves estratègies a estimular les intel·ligències interpersonals i intrapersonals dels seus alumnes. Pel que fa a la primera, els treballs en grup permeten comprendre als companys, tenir en compte els seus punts de vista i les seves visions sobre les manifestacions artístiques. Això afavoreix les relacions socials i anima a la participació i el lideratge en treballs cooperatius. L’empatia, en conseqüència, fomenta l’ajuda entre iguals.

Pel que fa al segon tipus d’intel·ligència, la intrapersonal, es refereix al fet que l’alumne es conegui a sí mateix i que descobreixi les seves potencialitats pel que fa a la comprensió , observació i experimentació amb l’art. Aquest és també un aspecte que ha de ser considerat pels mestres d’EVP, ja que si els nens i nenes perceben com és la realitat que els envolta, podran expressar allò que desitgen i orientar la seva conducta cap a aquests objectius.