REFLEXIÓ SOBRE LES TEXTURES

Aquests darrers dies hem estat  experimentant a la classe de plàstica. La Virginia ens va proposar que dibuixéssim i pintéssim sobre un suport de paper blanc o marró. En principi es tractava d’una creació abstracta, més que figurativa, en la qual deixéssim anar la nostra imaginació i els nostres sentits. Ens vam posar en la pell dels nostres futurs alumnes, que, lluny d’ estar sotmesos a tècniques artístiques concretes i més limitadores,  es deixen portar per l’ instint i reflecteixen així una notable capacitat creadora en les seves manifestacions artístiques.

Quan vam començar l’activitat tenia molts dubtes de com portar-la a terme: potser és resultat de la necessitat que tots tenim de fer allò que se’ns està demanant de la manera com se’ns està demanant. Però el fet és que en aquest cas, partíem d’una llibertat absoluta en les nostres creacions, la qual cosa em va fer entendre que l’art és precisament això: una manifestació humana que no pot estar predeterminada per unes condicions concretes. L’ambient general de la classe i també la música de fons, que sens dubte està lligat al procés creatiu, va afavorir que poguéssim expressar-nos artísticament i així sorprendre’ns positivament també amb allò que estaven fent els nostres companys.

Durant aquests dies vaig fer varies composicions: una gran, en paper marró i dues altres més petites en paper blanc. Degut al color de base del paper, els efectes visuals han estat força diferents. Quan vaig acabar la primera composició en paper marró em va donar la impressió que, tot i que havia fet servir colors molt variats i vius, uns en contacte amb d’altres, el resultat visual va ser el d’una creació austera, sòbria, que denotava un cert punt de tristesa. Com que aquest no era precisament el sentit que havia volgut donar al meu dibuix, vaig optar pel paper blanc, en format més petit. Potser pel fet que tens menys espai per dibuixar, les teves idees estan més concentrades i les intencions artístiques es fan més evidents.

El pas següent va ser, un cop acabades les làmines, el d’enquadrar certes parts de les nostres creacions, de manera que poguéssim percebre amb més detall quines sensacions ens causava i raonar així perquè havíem utilitzat certs materials i eines i no d’altres. A continuació mostraré les fotos que he fet dels enquadraments de tres làmines diferents i a quines conclusions he arribat després d’analitzar-les.

Sobre un fons marró, la tempera blava crea un efecte il·luminador , alegre, que contrasta amb la sobrietat del marró. La forma corba blava traçada d’una manera poc precisa, em fa pensar en un riu que segueix el seu curs natural, salvatge, i que és determinant dins d’un paisatge envoltat de diferent orografies, com ara terrenys muntanyosos o  agrestes. El riu deixa al seu pas petits basals d’aigua que s’escampen pels seus voltants.

El blanc creat amb ceres em fa pensar en una imatge que té un moviment suau, pausat, com la caiguda de la neu sobre el cim d’una muntanya. Els elements de la natura, com ara les pedres, pintades amb un marró fosc, són més estàtics, perquè volen evidenciar la seva permanència davant els aspectes canviants de la natura. 

Tot i que el blau ens inspira pau, quan forma part de formes més punxegudes i és emmarcat per una vermell intens, em fa pensar en la impredictibilitat del moviment i de les seves conseqüències, que poden arribar a ser devastadores a la natura. El marró intens de la part superior crea una textura de profunditat que evoca l’arribada d’una tempesta que amenaça l’entorn. Es tracta d’una imatge que ens transmet una certa tensió.

Els diferents elements de la natura es combinen entre ells per mostrar equilibri, dins del caos (línees fines i corbes que es sobreposen sobre el paisatge). La textura creada per les ceres de diferents colors mostren la quietud dels paisatges: les muntanyes (en un marró fosc); la neu sobre el terreny (blanc), les flors (el rosa) i els arbres (el verd) . 

En aquest cas la composició s’ha fet sobre un paper blanc, la qual cosa permet que la tonalitat dels diferents colors utilitzats destaqui més. Les temperes vermelles i blaves creen un efecte de profunditat. És la part que he volgut evidenciar més: la rodona vermella grossa és el sol, el foc que envaeix tot el voltant. El seus efectes s’escampen, en forma de petits cercles de color vermell i blau fosc. Però hi ha un element que lluita contra aquests efectes: la línia corba blava , que sembla allunyar-se d’aquest caos i que ens inspira un cert sentiment d’harmonia. 

La composició presenta, a la part esquerra, una pinzellada gruixuda de pintura vermella que per la seva irregularitat sembla ser rugosa, en contrast amb les formes lineals i circulars que tenen un aspecte més suau. Aquesta imatge ens inspira una certa agressivitat en el moviment. Es com si els elements de la natura s’haguessin revelat contra el sol, contra el foc que ho crema tot i ara intentessin apagar-lo amb una onada devastadora. Aquest sol d’abans ha perdut el seu caràcter dominador: ha passat de tenir una textura vermella intensa a ser d’un traç molt més lleuger i d’un color més suau. 

Aquesta textura, aconseguida superposant paper “pinocho” de diferents colors, em transmet la sensació d’estar observant un paisatge en continu moviment, que va canviant la seva tonalitat en funció del moment del dia. El vermell destaca sobre els altres, creant un aspecte de proximitat.