A continuació exposaré quines van ser les activitats que vam suggerir per explicar els diferents conceptes:
1.- Conceptes: Definició color, percepció del color, característiques físiques, longitud d’ona, espectre visible, descomposició de la llum (Newton) .
Activitats
Descomposició de la llum blanca (Isaac Newton):
Condicions i
materials:
- Llum natural del sol
- Un prisma de vidre transparent
Procediment:
Es dirigeix la llum blanca cap al prisma de vidre transparent.
Què succeeix?
La llum blanca, quan travessa el prisma de vidre transparent, es
descompon en un feix de raigs de llum de colors ordenats com l’arc de Sant
Martí. L’espectre visible, que és l’arc de Sant Martí , té set colors:
vermell, taronja, groc, verd, blau, índigo i violeta. 
Condicions i material:
Ambient fosc
Tres llanternes
Paper celofan de diferents colors: un vermell, un blau i un verd per
cobrir la llum de les llanternes.
Pantalla blanca (pot ser una paret o un llençol).
Procediment:
Col·loquem la llanterna amb el paper de celofan verd
en el centre. Hem d’anar provant la suma de diferents fonts de llum, fins a
encendre les tres: vermell, verd i blau. Quina és la suma dels colors? Jugar amb les ombres:
Experimentarem amb els colors primaris de la llum: vermell, verd i blau i descobrirem ombres de colors.
Condicions i materials:
S’utilitzen llanternes amb paper de celofan dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) i descobrirem les ombres de colors.
L’experiment és més interessant projectant els tres colors primaris. Quin resultat s’obté? Quina suma de colors produeix el groc?
Condicions i materials:
Un mirallUna galleda plena d’aigua
Una finestra per la qual entri un raig de sol
Una paret blanca o un full de paper blanc
Algun objecte per aguantar el mirall inclinat
Procediment:
Posem la galleda d’aigua davant la finestra per tal que entri el raig de sol dins de la galleda. Col·loquem un mirall inclinat dins de la galleda formant una cunya (prisma d’aigua) . Busquem la projecció del raig de sol sobre la paret, segons la figura.
Què succeeix?
El raig de llum incident es trenca en els
colors components de la llum blanca quan
travessa el prima d’aigua per damunt el mirall. Es reflecteix en
aquest, travessa de nou el prisma i es produeix una segona descomposició.
El prisma d’aigua desvia cada longitud d’ona en un angle diferent. El
vermell posseeix la longitud d’ona més llarga i és el que menys es desvia.
Els colors sempre apareixen en el mateix ordre que en un arc de Sant
Martí.
Cascada de llum
Condicions i materials:
Una ampolla de plàstic buida i neta.
Un clau i martell per fer un forat lateral
Una llanterna
Aigua i un recipient per agafar-la.
Procediment:
Fem un forat lateral a l’ampolla buida.
L’omplim d’aigua i hi posem la tapa. Busquem un lloc fosc.
Il·luminem l’ampolla des de la posició oposada al forat. Traiem la tapa. Posem la mà sota el doll d’aigua que surt i observem la cascada de llum que apareix. Es pot apreciar la llum a la palma de la mà.
Una part de la llum emesa és atrapada pel fluix d’aigua que surt i segueix les corbes de caiguda. S’ha creat un canal per transmetre llum.
Barreja de colors:
Condicions i materials:
Una circumferència de cartolina de 8 cm de diàmetre.
Un llapis amb la punxa afilada.
Procediment:
Dividim la circumferència en set segments de la mateixa mida i els
pintem amb els diferents colors de l’Arc de Sant Martí. Fem un forat en el
centre i introduïm el llapis amb la punxa cap a baix. El fem girar sobre
la punxa. Quin color observem en girar ràpidament?
¿Què succeeix?La llum blanca en realitat està formada per una barreja de diferents colors i cada color té una longitud d’ona diferent. En fer girar la circumferència, es barregen els colors donant com a resultat la llum blanca.
Fantasia
de colors:
Condicions i
materials: Per dur a terme aquest experiment necessitem una llanterna, un disc, un suport i un mirall.
Procediment:
Hem de posar la llanterna de tal manera que el seu centre coincideixi
amb la mateixa alçada que el centre del disc. Al darrera de la llanterna
hi ha un mirall , en aquest s’hi reflecteix el disc. Per realitzar
l’observació podem posar la vista en línia de la llum i el disc. Podem
col·locar el disc entre la llanterna i la vista.
Què observem?Hem observat, que sense la pluja ,podem observar tots els colors de l’arc de Sant Martí.
El
got de vidre:
Condicions i
materials: Un got de vidre
Aigua
Una paret blanca
Procediment:
Omple ¾ parts del got amb aigua i posa’l davant d’una paret blanca.
Agafa la llanterna i dirigeix el focus de llum a través del got.
De quin color es veu la llum?
Ara afegeix la llet a l’aigua. barreja bé i dirigeix el focus de llum a
través d’aquest líquid.
2.-
Conceptes: el contrast (clar/fosc), la saturació, la lluminositat, la
tonalitat, el clarobscur, el negatiu/positiu, la nitidesa.
Activitat:
Prèviament, abans de l'activitat, els
alumnes hauran fet una fotografia en format digital i se l'hauran enviat a ells
mateixos a través del correu electrònic.
L'activitat comença amb una lliure
exploració per part dels alumnes amb el programa Picassa. Els alumnes anirien
provant diferents combinacions amb les diferents eines que disposa el programa.
Quan el professor ho cregui convenient els demanarà als alumnes que es fixin en
diferents eines i després d'assegurar-se de que tots els alumnes l'estan
provant, preguntaria que els hi sembla que es i què es el que fa a la
fotografia.
D'aquesta manera es busca que els alumnes
comencin a reflexionar sobre les diferents propietats dels colors que poden
manipular amb el programa. Aquestes característiques són: el contrast, la
intensitat, la saturació, la lluminositat, la tonalitat, el clar/fosc, el
clarobscur, el negatiu/positiu i la nitidesa
Per acabar l'activitat, la professora
explicarà les diferents característiques i després de cada una, demanarà que ho
comparin amb el que ells mateixos han dit.
Al final, entre tots es crearia un mural
on s'explicarien les diferents característiques amb diferents exemples visuals
i per escrit.
Activitat:
Construïm una eina
que ens serveix d’ajuda per a poder dibuixar les tonalitats de l’ombrejat.
Aquesta eina es diu “Escala de valors”. Necessitarem el següent material:Cartolina (recomanat) o paper gruixut blanc
Impressora
Tisores
Perforador
1. Imprimeix l’Escala en cartolina o, si la teva
impressora no ho permet, aleshores ho pots fer en paper, el més gruixut que
puguis aconseguir. (Haz click aquí para descargar la imagen)
2.- Retalla l’Escala
3. Fent servir el perforador, fes forats dins de
cada quadrat de l’Escala, per tal que quedi com la foto mostrada a sota:
Utilitzant el perforador, fes forats dins de cada quadrat de l’Escala, per tal
que quedi com la foto mostrada a sota.2.- Retalla l’Escala
Quan estigui dibuixant, per exemple, una
fotografia amb totes les ombres, l’Escala de Valors em serveix per a comparar
si les tonalitats (valors) que he dibuixat coincideixen (o s’acosten
suficientment) a la foto. A veure, sembla que he de fer això més fosc.
A vegades a on es requereix dibuixar un valor
negre i el teu llapis només pot produir un gris que no s’acosta en res al negre
de la foto original: una solució és aconseguir un llapis més suau (com el 8B). 
En cas contrari, segueix aquests passos:
Pinta el “negre” més negre que puguis obtenir amb el teu llapis.
Consulta amb la teva Escala a quin valor correspon el teu “negre”."
Compta quants requadres estan allunyats del negre real. Diguem que siguin tres requadres més alt. Recorda aquest número.
Aleshores, per cada valor que trobis en la fotografia original, has d’utilitzar un valor +3 requadres més alt. Si, per exemple ,és el requadre de 4 (a on 1 és el requadre més negre) aleshores has d’utilitzar el requadre 7 (4+3).
Recorda: L’Escala de Valors és només una ajuda.
La veritable utilitat de l’Escala de Valors és ensenyar-nos a nosaltres mateixos a estimar millor els valors que veiem. Es una ajuda, no una crossa per a dependre d’ella No vull que desprès et sigui impossible fer un dibuix sense tenir la teva Escala de Valors al costat. Més aviat, amb la pràctica aniràs aprenent millor a estimar les tonalitats (valors) i utilitzar l’Escala en poques ocasions.
Això potser soni contradictori, però l’idea d’un dibuix no sempre és reproduir perfectament totes les tonalitats (valors) de la fotografia original. Hi ha molt de creativitat i sensibilitat quan accentues o deixes de costat parts del dibuix per tal que l’ull sigui atret a aquelles parts que són interessants o que tu vulguis ressaltar. Es un tema que veurem més endavant en profunditat, així que breument ho diré així: no intentis copiar-lo tot com si fossis una màquina fotogràfica humana.
Escala de llum
Apart de l’explicació del fenomen que es percep a
l’obra Rouen Cathedral de l’artista Monet, es proposarà als alumnes que un
diumenge, facin una fotografia cada dues hores del mateix paisatge per a
estudiar aquest fenomen.
Conceptes: contrast, colors acromàtics.
Activitat:
Agafem fotografies que tinguem per casa,
si potser on surten cares de persones (així potser s’observa més el contrast).
Després fotocopiem aquestes fotografies en blanc i negre. Per últim, apliquem
tintes blancs i negres sobre les fotos per tal de sintetitzar les obres i
augmentar el contrast. Podem observar com la figura, amb el màxim de contrast,
perd les tonalitats mitjanes i es torna bidimensional. A més a més si volem
marcar el contrast exageradament podem pintar en llapis de colors algunes parts
de la fotografia.
Concepte:
Gradació.
Activitat:
Primerament, omplim unes ampolles de
plàstic amb aigua. Després posem en cadascuna d’aquestes una mica de color,
augmentant gradualment en cada ampolla la quantitat de color que es posava. Una
vegada totes les ampolles tenen color agafem un focus de llum, per exemple una
llanterna, i la focalitzem darrere les ampolles. Així els nens es poden fixar
en les diferents gradacions de color de les ampolles. Finalment, creem els
colors secundaris. Per exemple amb la primera ampolla groga i la segona
vermella, una davant de l’altra i il·luminades, es pot veure el color taronja.
Conceptes:
Games de colors, monocromia, acromia.
Activitat: Cada nen/a triarà la imatge que més li agradi i la imprimirem en blanc i negre. Farem tantes còpies de la mateixa imatge com gammes vulguem treballar. En cada imatge aplicarem una gamma de colors. Per això utilitzarem temperes de colors purs per tal de fer mescles i pinzells.
Tipus de gammes que podem treballar:
1.Gamma acromàtica: mesclem blanc i
negre entre si. Es pot utilitzar la gama de grisos.
2. Gamma monocromàtica: elegim un
color qualsevol, per exemple el cian i el mesclem amb blanc per aconseguir
blaus clars i amb negre per aconseguir blaus foscos.
3. Gamma alta: agafar qualsevol
color mesclant-lo amb grans quantitats de blanc. La imatge s’ha de veure
lluminosa, clara. Colors pastel.
4.Gamma baixa: agafar colors i
mesclar-los amb el negre. La imatge es vorà més obscura. Colors esberlats.
5. Gamma mitja: agafem els colors
sense fer cap mena de variació. Colors saturats, purs, intensos.
Una vegada han fet les seves creacions
hauran de respondre a la següent pregunta: Quina sensació et provoca cada
imatge?( Alegria, tristor, misteri, allunyament de l’observador, harmonia,
etc.).
Exemple:
Concepte: acromatisme
Activitat:
1. Per explicar l'acromatisme farem un
quadre barrejant els colors primaris i els seus compostos de forma que quedi
una imatge amb blanc i negra.
2. Es portarà una foto de la nostra cara
amb color i al costat es farà un dibuix d'aquesta amb blanc i negre, utilitzant
carbó o altres materials.
3. Es mirarà un anunci antic amb blanc i
negre.
Concepte: daltonisme
Es caracteritza per la falta de percepció
d'un o dos colors, conservant les altres funcions oculars. Els colors més
afectats són el vermell i el verd. Generalment afecta tots dos ulls i és més
freqüent en l'home que en la dona, puix que es transmet per un gen recessiu
lligat al cromosoma X.
Activitat:
1. Es pintarà una imatge amb els color que
percebem i una altra amb altres colors.
2. Mirarem a través de papers de diversos
colors. Tenint en compte que el daltonisme normalment té problemes per
distingir el vermell i el verd. Agafarem un objecte de color verd o vermell i
la mirarem a través d'un paper d’un altra color.
Concepte: harmonia
Relació agradable entre el elements que
comparteixen una unitat compositiva. Esta relacionat amb el contrast ja que les
grans diferències entre les parts de una imatge sol generar sensacions
desagradables. Per tant, l'harmonia consisteix en una modulació suau, poc
contrastada.
Es pot aconseguir quan apliquem un sol
color amb les seves diferents tonalitats. Colors freds i càlids.
Tot i així, l'harmonia és una paraula
subjectiva. El que jo puc trobar bella una imatge i un altra persona no.
Activitat:
- Escoltar una música clàssica i una
dissonant.
- Buscar en una revista una fotografia que
aporti harmonia i comparar-la amb la imatge “Noche estrellada” de Van Gogh.
- Fer una fotografia d'un objecte com que
estem a la tardor podria ser d'un moniato o de colors càlids i al costat fer un
collage amb contrastos.
- Ens mirarem les fotografies que hauran
portat tots els membres de la classe i deduirem quins són harmònics i quins no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada