ART CONCEPTUAL

L’art conceptual és una forma d’expressió artística que suposa un trencament amb la tendència tradicional dels artistes de representar la realitat en les seves obres. Va aparèixer cap a l’any 1966 i els  seus artistes precursors són:  Marcel Duchamp i Ad Reinhardt.

A aquest tipus d’art, el que importa és el procés de creació i el missatge que transmet, més que la producció en sí. Un dels aspectes més innovadors és el fet d’utilitzar mitjans com ara el performance, la instal·lació, fotografies, vídeos , enregistraments, entre d’altres.

Es tracta a més de produccions artístiques que persegueixen un objectiu: establir una relació estreta entre l’autor, la seva obra i l’espectador, a més de transmetre un missatge que pot ser de caire social o polític.

M’agradaria mostrar l’obra d’un autor contemporani que es diu Debens . Es tracta d’un artista urbà que va començar la seva trajectòria l’any 1994. El punt de partida va ser el graffiti, tot i que amb el temps  va anar desenvolupant altres tendències i aplicant tècniques com el collage i l’assamblage .

Debens és una autor que va passar per diverses etapes creatives: Des de mostrar les seves obres al carrer amb la intenció que estiguessin a l’abast de tothom fins  a mostrar una actitud més introspectiva i centrar-se més en el seu procés creatiu i menys en el missatge reivindicatiu.

L’any 2007 va utilitzar el graffiti com a recurs per a fer una instal·lació, utilitzant espais abandonats i també fent servir materials trets de l’entorn com ara la fusta. Es tracta doncs d’un artista que crea amb total llibertat i que mostra la seva personalitat, interessos, lluites internes i desitjos a través de manifestacions artístiques que són molt sovint efímeres. El seu objectiu principal és reivindicar que el món que pretenen mostrar-nos amb la publicitat o amb els missatges polítics no és en absolut real. Les seves obres, per tant, estan carregades d’un gran simbolisme.

Us convido que visiteu aquest web amb més informació sobre l’autor:

http://www.deliriumdebens.com/

                                            Debens. Urban installation in Barcelona (2012) 

                                                          Debens. Providència 

Exposició “Las calles hablan” que va organitzar la “Mapping Barcelona Public Art” (2008)

REFLEXIÓ SOBRE AUTORETRAT: “UN I TRES JOS”

En una de les classes d’EVP la Virginia ens va proposar que féssim una activitat relacionada amb l’art conceptual. El punt de partida era pensar en un objecte que ens representés i fer una reflexió sobre els motius pels quals pensàvem que ens representava. La primera cosa que em va venir al cap va ser un arbre, però no un arbre qualsevol, sinó un que hi ha a prop de casa dels meus pares, que sempre ha cridat la meva atenció per la seva imatge imponent i la seva fortalesa.

Com que tenia tot el cap de setmana per davant vaig decidir agafar el cotxe i anar cap a l’Hospitalet. Allà vaig trobar-me amb el meu arbre de sempre. No havia canviat gens des de l’ últim cop que el vaig veure fa un parell de mesos. La meva idea inicial era fer un vídeo on jo aparegués asseguda al costat de l’arbre, llegint la meva reflexió, però no vaig tenir prou temps per fer-ho, així que vaig decidir fer algunes fotos de l’arbre des de diferents distàncies.

Quan vaig arribar a casa, la primera cosa que vaig fer va ser llegir més sobre l’art conceptual i vaig descobrir que allò que realment importa en aquest tipus d’expressió artística és el missatge, la reflexió, el procés d’elaboració més que el resultat, tal com s’havia explicat a classe. A més, vaig veure que una de les obres representatives d’art conceptual. La de Joseph Kosuth. Art com a idea: res, 1968, barreja el llenguatge escrit i el de la representació pictòrica. Això em va fer reflexionar sobre com mostraria el meu objecte a la resta de la classe, i vaig decidir fer un dibuix de l’arbre en una làmina, prenent com a model les fotos que havia fet el dia abans. Si bé és cert que l’art conceptual no té gaires representacions pictòriques, vaig voler fer alguna cosa més apart de portar les fulles de l’arbre.

Quan vaig començar a escriure la meva reflexió sobre l’arbre, vaig pensar en totes aquelles sensacions, records i sentiments que m’hi inspirava , de manera que l’escrit es va convertir com en una mena de conte , el protagonista del qual era l’arbre que explicava les seves vivències al llarg de tots aquests anys.

Sobre les exposicions dels meus companys vull dir que algunes em van sorprendre, perquè estaven carregades de molta emotivitat. Potser l’objectiu d’aquesta expressió artística és precisament aquest: provocar una reacció en l’espectador que el faci pensar sobre el poder que té l’art en les nostres vides. A més resulta més fàcil parlar de segons quins sentiments i vivències fent servir un objecte com a punt de referència. És com si avoquessis els teus pensaments en aquest objecte, i ja no fossis tu qui parla, sinó ell.

Crec que aquest tipus d’activitats són molt positives en una classe d’ EVP: ens fa pensar en aspectes que normalment no hi pensem. De fet, no és una tasca fàcil veure’t reflectida en un objecte i haver d’explicar davant d’una classe què et fa sentir. Però tot i així crec que l’experiència va ser positiva perquè ens ajuda a conèixer millor els nostres companys i a desinhibir-nos. De fet, això és el que haurem de fer com a futurs mestres.

Per últim volia dir que es tracta d’una experiència que es podria aplicar fàcilment en una classe de primària i que contribuiria a potenciar les relacions entre els companys i millorar el seu nivell expressiu, tant des del punt de vista artístic com escrit.