QUÈ HE APRÈS?

Quan vaig començar a assistir a les classes d’Educació Visual i Plàstica, no tenia una idea concreta de com serien les sessions. Suposava que la professora ens donaria uns continguts conceptuals i procedimentals i unes pautes concretes per elaborar treballs artístics que després poguéssim aplicar a les nostres classes . En certa manera sí que ha estat així, però en comptes de dirigir la nostra tasca amb les activitats que exigeix el Currículum de primària, com ara copiar un model de pintura artística, entre molts altres, ens ha donat les eines necessàries perquè puguem construir el nostre propi coneixement. I aquest coneixement ha estat significatiu en la mesura que no limita el nostre procés creatiu, que ens fa pensar que l’art no és un concepte abstracte que es queda dins de les aules, sinó que domina el nostre entorn a través de moltes manifestacions de caire diferent. Aquesta visió que m’ha aportat l’assignatura m’ha conduit a un canvi de mentalitat que probablement guiarà la metodologia que apliqui a les meves classes a primària.
L’art és un concepte molt complex i subjectiu . És per aquest motiu que necessitem llegir molt sobre el tema, contrastar les opinions, ser crítics davant les perspectives d’alguns autors i formar la nostra pròpia definició d’allò que considerem art. Si bé és cert que hi ha persones que estan especialment capacitades per l’expressió artística i musical, la manera com enfoquem l’educació visual i plàstica  a les aules marcarà el desenvolupament personal, acadèmic i social dels nostres alumnes. Els docents tenim una gran responsabilitat pel que fa al grau de motivació i interès que tinguin els nens i nenes a l’hora de “crear”, i això es pot aplicar a totes les àrees que s’imparteixen a primària.

Els alumnes necessiten estar immersos  en un espai de confiança i respecte, on puguin expressar els seus sentiments lliurament , on es diverteixin amb les activitats que es fan a classe, on no es limitin les seves habilitats i a on no es sentin contínuament avaluats. Només així aconseguirem potenciar les seves capacitats, i desenvolupar les vocacions que molt sovint desaprofitem per equivocar les nostres estratègies educatives com a docents.

Una de les maneres com podem arribar a  aquesta fita és amb els treballs per projectes, que representen un mètode d’innovació metodològica que  no contraposa els ensenyaments més tradicionals, sinó que els complementa. La implicació del professorat és essencial en tot el procés, però també ho és la responsabilitat individual i col·lectiva dels alumnes per aconseguir uns objectius comuns. El principi fonamental d’aquesta manera de treballar és que els procediments són més importants que el resultat final, la qual cosa garanteix que els nens i nenes assoleixin un paper clau en el desenvolupament de les activitats i en l’adquisició d’aprenentatges significatius.

En línia amb aquests mètodes més actuals d’ensenyament , els projectes són una manera eficaç d’apropar als alumnes a la realitat social que els envolta. És necessari que els nens i nenes aprenguin què és la cultura visual, que engloba totes les arts visuals i el disseny, les belles arts, la publicitat, els vídeos, les TIC i puguin així comprovar que les manifestacions artístiques són part fonamental de la cultura humana i que ha estat així des de sempre.

Les noves tecnologies aplicades a l’art han desencadenat l’aparició d’ una nova tendència alternativa a l’art convencional que ens acosta més a l’obra artística en la mesura que ens provoca una reacció, ens fa pensar en el seu significat i en les repercussions que pot tenir en la visió del món que ens envolta. Durant la història de la humanitat l’esser humà ha elaborat obres pictòriques , escultòriques i arquitectòniques de gran transcendència, que han reflectit el moment històric en el que els autors es trobaven immersos i que han estat una evidència immortal del desitjos, anhels, pors, necessitats comunicatives i interessos dels autors de l’època.

Posant com a exemple la publicitat o el disseny ara la cultura visual es manifesta també d’acord amb els requeriments de la societat actual: és més funcional, en la mesura que ens transmet un missatge i que ho fa amb la immediatesa que permeten les imatges. Això implica una necessitat d’estímuls constants , però també agilitza la nostra comprensió del missatge. En aquest sentit, l’aplicació d’aquestes tècniques més innovadores a les aules ens permet despertar un interès significatiu en els nostres alumnes: no només poden investigar sobre com les manifestacions artístiques s’han anat modificant amb el pas dels anys, sinó que a més, sent nadius digitals,  poden fer-ho amb recursos amb els quals estan molt familiaritzats.