EL COLOR

En una de les sessions d’EVP se’ns va demanar que parléssim de la manera com explicaríem als nostres alumnes el concepte de “color” sense fer servir els recursos tradicionals, com ara un PowerPoint. El punt de partida era que els sis membres del grup féssim una pluja d’idees sobre què sabíem dels conceptes que explicaríem posteriorment a través d’activitats procedimentals. La professora ens va penjar 3 vídeos de la sèrie “El mundo de los colores” a través dels quals vam fer una aproximació conceptual dels temes que havíem de desenvolupar. Es plantejava si el color era un fenomen real o bé una il·lusió òptica que es produïa per la nostra percepció de l’entorn. També s’analitzava quins significats tenen els colors per les diferents cultures.
A continuació exposaré quines van ser les activitats que vam suggerir per explicar els diferents conceptes:
1.- Conceptes: Definició color, percepció del color, característiques físiques, longitud d’ona, espectre visible, descomposició de la llum (Newton) .
Activitats
Descomposició de la llum blanca (Isaac Newton):

Condicions i materials:

Llum natural del sol

Un prisma de vidre transparent

Procediment:

Es dirigeix la llum blanca cap al prisma de vidre transparent.

Què succeeix?

La llum blanca, quan travessa el prisma de vidre transparent, es descompon en un feix de raigs de llum de colors ordenats com l’arc de Sant Martí. L’espectre visible, que és l’arc de Sant Martí , té set colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, índigo i violeta. 

Sumar els colors de la llum 

 

Descobreix que el blanc no és un color de la llum . Amb aquests elements podem experimentar amb els colors primaris de la llum.

Condicions i material:

Ambient fosc

Tres llanternes

Paper celofan de diferents colors: un vermell, un blau i un verd per cobrir la llum de les llanternes.

Pantalla blanca (pot ser una paret o un llençol).

Procediment: 

  Col·loquem la llanterna amb el paper de celofan verd en el centre. Hem d’anar provant la suma de diferents fonts de llum, fins a encendre les tres: vermell, verd i blau. Quina és la suma dels colors?

Jugar amb les ombres:
Experimentarem amb els colors primaris de la llum: vermell, verd i blau i descobrirem ombres de colors.

Condicions i materials:
S’utilitzen llanternes amb paper de celofan dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) i descobrirem les ombres de colors.

 Procediment:

Podem començar encenent dos de les llanternes i creant ombres. De quin color són?

L’experiment és més interessant projectant els tres colors primaris. Quin resultat s’obté? Quina suma de colors produeix el groc? 

Prisma d’aigua:

Condicions i materials:

Un mirall
Una galleda plena d’aigua
Una finestra per la qual entri un raig de sol
Una paret blanca o un full de paper blanc
Algun objecte per aguantar el mirall inclinat

Procediment:
Posem la galleda d’aigua davant la finestra per tal que entri el raig de sol dins de la galleda. Col·loquem un mirall inclinat dins de la galleda formant una cunya (prisma d’aigua) . Busquem la projecció del raig de sol sobre la paret, segons la figura.

Què succeeix?

El raig de llum incident es trenca en els colors components de la llum blanca quan  travessa el prima d’aigua per damunt el mirall. Es reflecteix en aquest, travessa de nou el prisma i es produeix una segona descomposició. El prisma d’aigua desvia cada longitud d’ona en un angle diferent. El vermell posseeix la longitud d’ona més llarga i és el que menys es desvia. Els colors sempre apareixen en el mateix ordre que en un arc de Sant Martí. 

Cascada de llum

Condicions i materials:

Una ampolla de plàstic buida i neta.

Un clau i martell per fer un forat lateral

Una llanterna

Aigua i un recipient per agafar-la.

Procediment:

Fem un forat lateral a l’ampolla buida. L’omplim d’aigua i hi posem la tapa.
Busquem un lloc fosc.
Il·luminem l’ampolla des de la posició oposada al forat. Traiem la tapa. Posem la mà sota el doll d’aigua que surt i observem la cascada de llum que apareix. Es pot apreciar la llum a la palma de la mà.
Una part de la llum emesa és atrapada pel fluix d’aigua que surt i segueix les corbes de caiguda. S’ha creat un canal per transmetre llum. 

Barreja de colors:

Condicions i materials:

Una circumferència de cartolina de 8 cm de diàmetre.

Un llapis amb la punxa afilada.

Procediment:

Dividim la circumferència en set segments de la mateixa mida i els pintem amb els diferents colors de l’Arc de Sant Martí. Fem un forat en el centre i introduïm el llapis amb la punxa cap a baix. El fem girar sobre la punxa. Quin color observem en girar ràpidament?

¿Què succeeix?
La llum blanca en realitat està formada per una barreja de diferents colors i cada color té una longitud d’ona diferent. En fer girar la circumferència, es barregen els colors donant com a resultat la llum blanca. 

Fantasia de colors:

Condicions i materials:
Per dur a terme aquest experiment necessitem una llanterna, un disc, un suport i un mirall.

Procediment:

Hem de posar la llanterna de tal manera que el seu centre coincideixi amb la mateixa alçada que el centre del disc. Al darrera de la llanterna hi ha un mirall , en aquest s’hi reflecteix el disc. Per realitzar l’observació podem posar la vista en línia de la llum i el disc. Podem col·locar el disc entre la llanterna i la vista.

Què observem?
Hem observat, que sense la pluja ,podem observar tots els colors de l’arc de Sant Martí.

El got de vidre:

Condicions i materials:
Un got de vidre
Aigua
Una paret blanca

Procediment:

Omple ¾ parts del got amb aigua i posa’l davant d’una paret blanca.

Agafa la llanterna i dirigeix el focus de llum a través del got.

De quin color es veu la llum?

Ara afegeix la llet a l’aigua. barreja bé i dirigeix el focus de llum a través d’aquest líquid.

2.- Conceptes: el contrast (clar/fosc), la saturació, la lluminositat, la tonalitat, el clarobscur, el negatiu/positiu, la nitidesa.

Activitat:

Prèviament, abans de l'activitat, els alumnes hauran fet una fotografia en format digital i se l'hauran enviat a ells mateixos a través del correu electrònic.

L'activitat comença amb una lliure exploració per part dels alumnes amb el programa Picassa. Els alumnes anirien provant diferents combinacions amb les diferents eines que disposa el programa. Quan el professor ho cregui convenient els demanarà als alumnes que es fixin en diferents eines i després d'assegurar-se de que tots els alumnes l'estan provant, preguntaria que els hi sembla que es i què es el que fa a la fotografia.

D'aquesta manera es busca que els alumnes comencin a reflexionar sobre les diferents propietats dels colors que poden manipular amb el programa. Aquestes característiques són: el contrast, la intensitat, la saturació, la lluminositat, la tonalitat, el clar/fosc, el clarobscur, el negatiu/positiu i la nitidesa

Per acabar l'activitat, la professora explicarà les diferents característiques i després de cada una, demanarà que ho comparin amb el que ells mateixos han dit.

Al final, entre tots es crearia un mural on s'explicarien les diferents característiques amb diferents exemples visuals i per escrit.

 Conceptes: Puresa i saturació, matís, escala de llum.

Activitat:

Construïm una eina que ens serveix d’ajuda per a poder dibuixar les tonalitats de l’ombrejat. Aquesta eina es diu “Escala de valors”. Necessitarem el següent material:

Cartolina (recomanat) o paper gruixut blanc
Impressora
Tisores
Perforador

1. Imprimeix l’Escala en cartolina o, si la teva impressora no ho permet, aleshores ho pots fer en paper, el més gruixut que puguis aconseguir. (Haz click aquí para descargar la imagen)
2.- Retalla l’Escala

3. Fent servir el perforador, fes forats dins de cada quadrat de l’Escala, per tal que quedi com la foto mostrada a sota: Utilitzant el perforador, fes forats dins de cada quadrat de l’Escala, per tal que quedi com la foto mostrada a sota.

 ¿I per què serveix l’Escala de Valors?

Quan estigui dibuixant, per exemple, una fotografia amb totes les ombres, l’Escala de Valors em serveix per a comparar si les tonalitats (valors) que he dibuixat coincideixen (o s’acosten suficientment) a la foto. A veure, sembla que he de fer això més fosc.

A vegades a on es requereix dibuixar un valor negre i el teu llapis només pot produir un gris que no s’acosta en res al negre de la foto original: una solució és aconseguir un llapis més suau (com el 8B).
En cas contrari, segueix aquests passos:
Pinta el “negre” més negre que puguis obtenir amb el teu llapis.
Consulta amb la teva  Escala a quin  valor correspon el teu “negre”."
Compta quants requadres estan allunyats del negre real. Diguem que siguin tres requadres més alt. Recorda aquest número.
Aleshores, per cada valor que trobis en la fotografia original, has d’utilitzar un valor +3 requadres més alt. Si, per exemple ,és el requadre de 4 (a on 1 és el requadre més negre) aleshores has d’utilitzar el requadre 7 (4+3).
Recorda: L’Escala de Valors és només una ajuda.
La veritable utilitat de l’Escala de Valors és ensenyar-nos a nosaltres mateixos a estimar millor els valors que veiem. Es una ajuda, no una crossa per a dependre d’ella No vull que desprès et sigui impossible fer un dibuix sense tenir la teva Escala de Valors al costat. Més aviat, amb la pràctica aniràs aprenent millor a estimar les tonalitats (valors) i utilitzar l’Escala en poques ocasions.
Això potser soni contradictori, però l’idea d’un dibuix no sempre és reproduir perfectament totes les tonalitats (valors) de la fotografia original. Hi ha molt de creativitat i sensibilitat quan accentues o deixes de costat parts del dibuix per tal que l’ull sigui atret a aquelles parts que són interessants o que tu vulguis ressaltar. Es un tema que veurem més endavant en profunditat, així que breument ho diré així: no intentis copiar-lo tot com si fossis una màquina fotogràfica humana.

Escala de llum

Apart de l’explicació del fenomen que es percep a l’obra Rouen Cathedral de l’artista Monet, es proposarà als alumnes que un diumenge, facin una fotografia cada dues hores del mateix paisatge per a estudiar aquest fenomen.

Conceptes: contrast, colors acromàtics.

Activitat:

Agafem fotografies que tinguem per casa, si potser on surten cares de persones (així potser s’observa més el contrast). Després fotocopiem aquestes fotografies en blanc i negre. Per últim, apliquem tintes blancs i negres sobre les fotos per tal de sintetitzar les obres i augmentar el contrast. Podem observar com la figura, amb el màxim de contrast, perd les tonalitats mitjanes i es torna bidimensional. A més a més si volem marcar el contrast exageradament podem pintar en llapis de colors algunes parts de la fotografia.

Concepte: Gradació.

Activitat:

Primerament, omplim unes ampolles de plàstic amb aigua. Després posem en cadascuna d’aquestes una mica de color, augmentant gradualment en cada ampolla la quantitat de color que es posava. Una vegada totes les ampolles tenen color agafem un focus de llum, per exemple una llanterna, i la focalitzem darrere les ampolles. Així els nens es poden fixar en les diferents gradacions de color de les ampolles. Finalment, creem els colors secundaris. Per exemple amb la primera ampolla groga i la segona vermella, una davant de l’altra i il·luminades, es pot veure el color taronja.

Conceptes: Games de colors, monocromia, acromia.

Activitat:
Cada nen/a triarà la imatge que més li agradi i la imprimirem en blanc i negre. Farem tantes còpies de la mateixa imatge com gammes vulguem treballar. En cada imatge aplicarem una gamma de colors. Per això utilitzarem temperes de colors purs per tal de fer mescles i pinzells.

Tipus de gammes que podem treballar:

1.Gamma acromàtica: mesclem blanc i negre entre si. Es pot utilitzar la gama de grisos.

2. Gamma monocromàtica: elegim un color qualsevol, per exemple el cian i el mesclem amb blanc per aconseguir blaus clars i amb negre per aconseguir blaus foscos.

3. Gamma alta: agafar qualsevol color mesclant-lo amb grans quantitats de blanc. La imatge s’ha de veure lluminosa, clara. Colors pastel.

4.Gamma baixa: agafar colors i mesclar-los amb el negre. La imatge es vorà més obscura. Colors esberlats.

5. Gamma mitja: agafem els colors sense fer cap mena de variació. Colors saturats, purs, intensos.

Una vegada han fet les seves creacions hauran de respondre a la següent pregunta: Quina sensació et provoca cada imatge?( Alegria, tristor, misteri, allunyament de l’observador, harmonia, etc.).

Exemple:

 

Concepte: acromatisme

Activitat:

1. Per explicar l'acromatisme farem un quadre barrejant els colors primaris i els seus compostos de forma que quedi una imatge amb blanc i negra.

2. Es portarà una foto de la nostra cara amb color i al costat es farà un dibuix d'aquesta amb blanc i negre, utilitzant carbó o altres materials.

3. Es mirarà un anunci antic amb blanc i negre.

Concepte: daltonisme

Es caracteritza per la falta de percepció d'un o dos colors, conservant les altres funcions oculars. Els colors més afectats són el vermell i el verd. Generalment afecta tots dos ulls i és més freqüent en l'home que en la dona, puix que es transmet per un gen recessiu lligat al cromosoma X.

Activitat:

1. Es pintarà una imatge amb els color que percebem i una altra amb altres colors.

2. Mirarem a través de papers de diversos colors. Tenint en compte que el daltonisme normalment té problemes per distingir el vermell i el verd. Agafarem un objecte de color verd o vermell i la mirarem a través d'un paper d’un altra color.

Concepte: harmonia

Relació agradable entre el elements que comparteixen una unitat compositiva. Esta relacionat amb el contrast ja que les grans diferències entre les parts de una imatge sol generar sensacions desagradables. Per tant, l'harmonia consisteix en una modulació suau, poc contrastada.

Es pot aconseguir quan apliquem un sol color amb les seves diferents tonalitats. Colors freds i càlids.

Tot i així, l'harmonia és una paraula subjectiva. El que jo puc trobar bella una imatge i un altra persona no.

Activitat:

- Escoltar una música clàssica i una dissonant.

- Buscar en una revista una fotografia que aporti harmonia i comparar-la amb la imatge “Noche estrellada” de Van Gogh.

- Fer una fotografia d'un objecte com que estem a la tardor podria ser d'un moniato o de colors càlids i al costat fer un collage amb contrastos.

- Ens mirarem les fotografies que hauran portat tots els membres de la classe i deduirem quins són harmònics i quins no.

L'AVANTPROJECTE LOMCE: HARD TIMES FOR EDUCATION

Recordant el títol d’una novel·la de Charles Dickens “Hard times” jo afegiria que és un moment difícil en la nostra societat, però especialment pel que fa a l’educació, que està sent maltractada i usurpada pel poder polític. Quan les decisions sobre el futur d’un país es deixen en mans de gent inexperta correm el risc de convertir-nos en un país sense educació, on es sacrifiquen els pilars més importants de la societat i es considera que certes matèries no són essencials en la formació dels nostres nens i nenes. Amb l’avantprojecte LOMCE, Wert està evidenciant el que tots ja sabíem: la precària formació cultural i artística de la classe política els condueix a ignorar la rellevància que té l’educació artística en la formació integral de la persona i en el desenvolupament de  la nostra societat.

L’actitud que estan tenint els nostres governants no fa més que incidir sobre el tractament discriminatori que des de fa un temps estan rebent les matèries d’educació visual i plàstica i la música. De fet, des que jo era petita, els meus pares donaven més importància al fet que jo m’esforcés més en les àrees instrumentals: matemàtiques i llengües que en Plàstica i Música. Consideraven que aquestes últimes no eres determinants en el meu procés d’aprenentatge.

En aquests temps de crisi de valors culturals que vivim, comptem amb una possibilitat única de reivindicar les nostres posicions pel que fa a situacions que ens afectaran en el nostre futur professional. La iniciativa de crear un grup a Facebook i a Twitter per fer sentir les nostres veus va ser, sens dubte, una manera de demostrar , que si no tenim poder de decisió pel que fa a les lleis educatives, sí que tenim el poder d’expressar-nos lliurament. Potser és això el que fa més por als polítics: que siguem capaços de protestar contra les mesures que s’han imposat i que aquesta reivindicació tingui una gran repercussió social. És paradigmàtic , a més, que les noves tecnologies, que tant de protagonisme tenen en la difusió de les manifestacions artístiques, siguin també un mitjà eficaç per difondre el missatge.

Reflexió sobre Texture’s sprawl

Les polítiques educatives encapçalades pel ministre Wert estan posant en perill les àrees d’Educació Visual i Plàstica i Música tant a l’etapa d’educació primària com a secundària i Batxillerat. En aquest context hi ha col·lectius que s’han mobilitzat fent servir les xarxes socials, com ara Twitter o Facebook per fer visible i compartir les seves inquietuds i denunciar el tracte discriminatori que estan rebent aquestes matèries considerades pel govern com “no prioritàries”.

Una d’aquestes iniciatives s’ha anomenat “+artísticas” . La Virginia ens va demanar que participéssim en aquest grup a través de les dues xarxes socials. L’objectiu principal era que coneguéssim quines eren les propostes d’un col·lectiu de docents d’Educació Visual i Plàstica que reivindiquen la rellevància que té l’Educació Plàstica per al desenvolupament integral dels nostres alumnes. A més, si el hashtag @+artísticas a Twitter arribava a tenir un nombre considerable de seguidors podria arribar a convertir-se en un “trending topic” , la qual cosa afavoriria una major difusió del missatge.

Pel que fa a la nostra aportació com a alumnes de la Universitat de Barcelona, havíem de retallar parts de les làmines que havíem creat a classe i enganxar-les a cartells que contenien l’adreça de +artísticas. Un cop tinguéssim els cartells elaborats havíem d’enganxar-los per tot el Campus Universitari, de manera que el missatge d’aquest col·lectiu arribés al major nombre de persones. En el meu cas, com que no vaig poder fer-ho a la Universitat, vaig optar per enganxar els cartells a la meva escola, a la sala de professors, a la biblioteca i a les aules de primària i secundària.

En primer lloc, he de dir que vaig haver de demanar permís a la directora per poder penjar els cartells, ja que volia saber abans de què tractava . Quan li vaig dir que era una proposta per defensar els drets de mestres, professors i alumnes pel que fa a l’educació artística com a contingut curricular, li va semblar una bona idea. Vaig aprofitar doncs les meves hores lliures per anar de classe en classe i així poder animar a companys i alumnes a entrar a Facebook i Twitter i fer una ullada a les entrades que feia la gent tant a una xarxa social com a l’altra.

La reacció que van tenir tant els companys com els alumnes va ser diversa. Alguns  mestres i professors es van mostrar preocupats per la situació, ja que si aquestes àrees desapareguessin, potser s’hauria de prescindir d’alguns especialistes a l’escola. Pel que fa als alumnes, tant de primària com de secundària, van dir que la Plàstica i la Música són dues matèries que els agrada, perquè desperten la seva creativitat i els ajuda a relaxar-se i a no sentir-se pressionats per les qualificacions com amb d’altres matèries. A més van comentar que no sabien que hi havia aquesta possibilitat que les matèries desapareguessin de primària i secundària i fins i tot els Batxillerats artístic i musical.

En el meu cas, quan vaig començar a penjar els cartells i explicar la iniciativa, no estava gaire segura si tindria la repercussió que tots esperàvem, si se sentirien suficientment motivats com per consultar les xarxes socials i fins i tot afegir algun comentari si volien. A l’endemà, alguns alumnes de secundària em van dir que havien consultat Facebook i en alguns casos Twitter amb els seus pares i que havien mirat alguns comentaris i vídeos i ara entenien millor de què tractava tot aquest tema.

Crec que hem d’agrair l’existència de les xarxes socials que ens permeten fer una difusió més àmplia d’aquest tipus de  reivindicacions. Tot i que els governs intentin boicotejar les nostres possibilitats d’ensenyar i aprendre art i música, ningú no ens podrà treure la paraula, que és llibertat d’expressió.

No puc concebre com és possible que s’apliquin lleis tan bel·ligerants sense tenir en compte les conseqüències que se’n poden derivar en l’educació dels nostres alumnes. El senyor Wert no és conscient que l’ensenyament de les arts plàstiques i de la música afavoreixen el desenvolupament de la sensibilitat, la creació i la comprensió de tot allò que ens envolta. Així mateix, potencien la existència d’espais de socialització on els alumnes poden enriquir les seves relacions personals i mostrar un pensament reflexiu i crític.

Es potser això el que més molesta al Sr. Wert: el fet que tinguem una societat capaç de lluitar per defensar els nostres drets, que no són altres que permetre als mestres d’EVP i els de música fer la seva feina i als estudiants rebre una formació essencial com a ciutadans d’aquest país. Com està passant a altres àmbits com la ciència, aquells que tenen una veritable vocació artística i/o musical acabaran marxant a altres països per estudiar o perquè necessitaran que  algú els ajudi a desenvolupar-se professionalment. En conseqüència, nosaltres perdrem grans artistes i grans músics perquè el Sr. Wert haurà considerat que són àrees “no prioritàries”.

L'EDUCACIÓ EMOCIONAL EN EVP

En els projectes educatius de centre s’està començant a prioritzar la importància de l’educació emocional dels nostres alumnes. No es tracta d’un aspecte que estigui desvinculat dels aprenentatges tradicionals, sinó que està estretament connectat, en la mesura que els nens i nenes potencien millor les seves capacitats intel·lectuals, habilitats i actituds quan la part emocional es té en compte per part dels docents.

Si parlem d’Educació Visual i plàstica aquesta pràctica educativa de l’educació emocional es fa encara més necessària si considerem que l’expressió, la creació i la comunicació són aspectes fonamentals que es desenvolupen en aquesta àrea.

Quan els nens i nenes descobreixen els fets artístics, l’educació emocional pot contribuir a que tinguin una actitud reflexiva i crítica envers aquestes manifestacions: que coneguin, que observin, que analitzin, que interpretin. L’art està relacionat amb l’entorn cultural i com que la major part de la informació que reben és en suport visual, els alumnes tenen la oportunitat de reflexionar sobre allò que estan observant, quins sentiments, quins valors, quines reaccions els susciten.

Amb aquesta concepció s’aconsegueix que l’alumnat desenvolupi els seus sentits, que adquireixi una percepció més concisa dels objectes i de les experiències de l’entorn. S’ha de possibilitar que els nens i nenes puguin percebre la bellesa, i no només en les obres artístiques, sinó també en el seu voltant. La importància de l’educació emocional en les pràctiques artístiques radica en el fet que permet l’expressió espontània dels pensaments i emocions i possibilita la reconstrucció de les seves experiències. Representa doncs  un aspecte essencial en el seu desenvolupament personal i emocional.

PAPER DEL MESTRE D'EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Hem de tenir en compte que la professió de mestre és vocacional, o si més no,  ho hauria de ser. Per què? Doncs perquè passes sis hores al dia amb uns alumnes que adquiriran (o no) uns coneixements, unes habilitats i unes actituds com a resultat de la  teva tasca. En aquest sentit, la implicació que hem de tenir en la nostra feina és màxima, en la mesura que som responsables, no només de la seva formació acadèmica, sinó també social, personal i emocional. Has de sentir que els teus alumnes són part del teu projecte professional i que la consecució d’objectius estarà en funció dels teus criteris personals de què és l’ensenyament-aprenentatge.

Pel que fa al mestre d’Educació Visual i Plàstica, crec que ha de ser una persona que transmeti la seva estimació per l’art i que utilitzi els recursos necessaris per potenciar les habilitats i destreses dels seus alumnes pel que fa a les produccions artístiques. A més, ha de portar a terme activitats que estiguin a l’abast de tot l’alumnat, tenint en  compte tant aquells nens i nenes que mostren habilitats especials per la creació artística com aquells que requereixen una atenció especial en el seu aprenentatge.

El mestre ha de generar uns espais d’experimentació on s’utilitzin materials diversos que els alumnes puguin manipular per conèixer les seves característiques. Els projectes que es portin a terme durant les classes seran efectius en la mesura que siguin significatius pels alumnes, que s’acostin a la seva realitat i que siguin del seu interès.

També és important que el coneixement de l’art surti de les aules i que els nens i nenes visitin museus i exposicions. D’aquesta manera es potencien les seves possibilitats d’observació i valoració de l’obra pictòrica. Avui dia es realitzen nombroses activitats als museus destinades als nens de primària i són experiències que de ben segur tindran conseqüències molt positives en el seu aprenentatge.

Com que ara les propostes pedagògiques estan molt orientades al treball interdisciplinari, l’Educació Visual i Plàstica és un bon referent per poder treballar altres àrees com ara anglès o música. Com a exemple, es podria portar a terme un projecte de creació d’un còmic en anglès, o bé la gravació d’un vídeo musical en anglès on es fessin servir les TIC com a recurs visual, o bé demanar als alumnes que relacionin la música que estan sentint amb el color i les formes que els inspiren.

En aquest context les metodologies desenvolupades haurien de potenciar el treball cooperatiu, com a forma de fer partícips als nens en el seus procés d’aprenentatge, ser conscients de la seva responsabilitat en la consecució d’objectius i adquirir uns bons hàbits de treball.

A més a més, el mestre d’Educació Visual i Plàstica ha de contribuir amb les seves estratègies a estimular les intel·ligències interpersonals i intrapersonals dels seus alumnes. Pel que fa a la primera, els treballs en grup permeten comprendre als companys, tenir en compte els seus punts de vista i les seves visions sobre les manifestacions artístiques. Això afavoreix les relacions socials i anima a la participació i el lideratge en treballs cooperatius. L’empatia, en conseqüència, fomenta l’ajuda entre iguals.

Pel que fa al segon tipus d’intel·ligència, la intrapersonal, es refereix al fet que l’alumne es conegui a sí mateix i que descobreixi les seves potencialitats pel que fa a la comprensió , observació i experimentació amb l’art. Aquest és també un aspecte que ha de ser considerat pels mestres d’EVP, ja que si els nens i nenes perceben com és la realitat que els envolta, podran expressar allò que desitgen i orientar la seva conducta cap a aquests objectius.

ART CONCEPTUAL

L’art conceptual és una forma d’expressió artística que suposa un trencament amb la tendència tradicional dels artistes de representar la realitat en les seves obres. Va aparèixer cap a l’any 1966 i els  seus artistes precursors són:  Marcel Duchamp i Ad Reinhardt.

A aquest tipus d’art, el que importa és el procés de creació i el missatge que transmet, més que la producció en sí. Un dels aspectes més innovadors és el fet d’utilitzar mitjans com ara el performance, la instal·lació, fotografies, vídeos , enregistraments, entre d’altres.

Es tracta a més de produccions artístiques que persegueixen un objectiu: establir una relació estreta entre l’autor, la seva obra i l’espectador, a més de transmetre un missatge que pot ser de caire social o polític.

M’agradaria mostrar l’obra d’un autor contemporani que es diu Debens . Es tracta d’un artista urbà que va començar la seva trajectòria l’any 1994. El punt de partida va ser el graffiti, tot i que amb el temps  va anar desenvolupant altres tendències i aplicant tècniques com el collage i l’assamblage .

Debens és una autor que va passar per diverses etapes creatives: Des de mostrar les seves obres al carrer amb la intenció que estiguessin a l’abast de tothom fins  a mostrar una actitud més introspectiva i centrar-se més en el seu procés creatiu i menys en el missatge reivindicatiu.

L’any 2007 va utilitzar el graffiti com a recurs per a fer una instal·lació, utilitzant espais abandonats i també fent servir materials trets de l’entorn com ara la fusta. Es tracta doncs d’un artista que crea amb total llibertat i que mostra la seva personalitat, interessos, lluites internes i desitjos a través de manifestacions artístiques que són molt sovint efímeres. El seu objectiu principal és reivindicar que el món que pretenen mostrar-nos amb la publicitat o amb els missatges polítics no és en absolut real. Les seves obres, per tant, estan carregades d’un gran simbolisme.

Us convido que visiteu aquest web amb més informació sobre l’autor:

http://www.deliriumdebens.com/

                                            Debens. Urban installation in Barcelona (2012) 

                                                          Debens. Providència 

Exposició “Las calles hablan” que va organitzar la “Mapping Barcelona Public Art” (2008)

REFLEXIÓ SOBRE AUTORETRAT: “UN I TRES JOS”

En una de les classes d’EVP la Virginia ens va proposar que féssim una activitat relacionada amb l’art conceptual. El punt de partida era pensar en un objecte que ens representés i fer una reflexió sobre els motius pels quals pensàvem que ens representava. La primera cosa que em va venir al cap va ser un arbre, però no un arbre qualsevol, sinó un que hi ha a prop de casa dels meus pares, que sempre ha cridat la meva atenció per la seva imatge imponent i la seva fortalesa.

Com que tenia tot el cap de setmana per davant vaig decidir agafar el cotxe i anar cap a l’Hospitalet. Allà vaig trobar-me amb el meu arbre de sempre. No havia canviat gens des de l’ últim cop que el vaig veure fa un parell de mesos. La meva idea inicial era fer un vídeo on jo aparegués asseguda al costat de l’arbre, llegint la meva reflexió, però no vaig tenir prou temps per fer-ho, així que vaig decidir fer algunes fotos de l’arbre des de diferents distàncies.

Quan vaig arribar a casa, la primera cosa que vaig fer va ser llegir més sobre l’art conceptual i vaig descobrir que allò que realment importa en aquest tipus d’expressió artística és el missatge, la reflexió, el procés d’elaboració més que el resultat, tal com s’havia explicat a classe. A més, vaig veure que una de les obres representatives d’art conceptual. La de Joseph Kosuth. Art com a idea: res, 1968, barreja el llenguatge escrit i el de la representació pictòrica. Això em va fer reflexionar sobre com mostraria el meu objecte a la resta de la classe, i vaig decidir fer un dibuix de l’arbre en una làmina, prenent com a model les fotos que havia fet el dia abans. Si bé és cert que l’art conceptual no té gaires representacions pictòriques, vaig voler fer alguna cosa més apart de portar les fulles de l’arbre.

Quan vaig començar a escriure la meva reflexió sobre l’arbre, vaig pensar en totes aquelles sensacions, records i sentiments que m’hi inspirava , de manera que l’escrit es va convertir com en una mena de conte , el protagonista del qual era l’arbre que explicava les seves vivències al llarg de tots aquests anys.

Sobre les exposicions dels meus companys vull dir que algunes em van sorprendre, perquè estaven carregades de molta emotivitat. Potser l’objectiu d’aquesta expressió artística és precisament aquest: provocar una reacció en l’espectador que el faci pensar sobre el poder que té l’art en les nostres vides. A més resulta més fàcil parlar de segons quins sentiments i vivències fent servir un objecte com a punt de referència. És com si avoquessis els teus pensaments en aquest objecte, i ja no fossis tu qui parla, sinó ell.

Crec que aquest tipus d’activitats són molt positives en una classe d’ EVP: ens fa pensar en aspectes que normalment no hi pensem. De fet, no és una tasca fàcil veure’t reflectida en un objecte i haver d’explicar davant d’una classe què et fa sentir. Però tot i així crec que l’experiència va ser positiva perquè ens ajuda a conèixer millor els nostres companys i a desinhibir-nos. De fet, això és el que haurem de fer com a futurs mestres.

Per últim volia dir que es tracta d’una experiència que es podria aplicar fàcilment en una classe de primària i que contribuiria a potenciar les relacions entre els companys i millorar el seu nivell expressiu, tant des del punt de vista artístic com escrit.